“No s’obren ni es tanquen, leviten” El Liceu mostra emocionat les portes flotants que ha creat Jaume Plensa

Les Constel·lacions de Jaume Plensa ja són visibles des d’ahir per a qualsevol persona que passi per la Rambla. Estiguin en posició vertical o abatudes com un segon sostre del porxo del Liceu, les reixes de l’escultor barceloní es perceben com “tres núvols de lletres”, en paraules del mateix artista.

La seva intervenció supera les expectatives, especialment a aquesta hora del capvespre en què el reflex del sol a les finestres de l’edifici de davant de la Rambla rebota a l’acer inoxidable de l’obra escultòrica còncava i crea tota mena d’emocions lumíniques.

“Aquestes portes no es tanquen ni s’obren, sinó que leviten en una màgica flotació dins dels tres arcs de la façana del Gran Teatre, amb la ferma voluntat de respectar el més petit detall de l’arquitectura de l’edifici”, deia un Plensa visiblement satisfet a l’acte de presentació al mig de la Rambla.

El fet que coincidís amb l’inici de la gala Aixeca el Teló i l’arribada de les estrelles de la temporada teatral va afegir un plus d’interès davant els curiosos que s’aturaven al seu pas pel Liceu. Al breu acte hi van assistir la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el sisè tinent d’alcalde, Jordi Martí, envoltats per l’equip directiu del Liceu i el seu president, Salvador Alemany. Tots conscients del caràcter extraordinari de la celebració.

L’obra de Jaume Plensa compleix bé la missió funcional, està a l’altura del Liceu i respecta la façana, cosa que desqualifica una pretesa ocurrència exhibicionista anterior.

Jaume Plensa, artista de reconeguda talla internacional, ha estat, com era d’esperar, a l’altura del desafiament que suposa intervenir en la façana de l’històric Liceu, davant el paviment ceràmic de Joan Miró i al peu d’una Rambla reconeguda com potser el passeig més atractiu del món.

Que Plensa hagi tingut l’elegància de batejar els seus reixats com a Constel·lacions és una al·lusió molt directa al seu admirat Miró, que va crear amb aquest nom una de les seves sèries més originals i sobretot intenses en un període particularment dramàtic de la seva vida.