El fantasma de Carmen Balcells

Guillermo Martínez envia un autor argentí a fer una indagació al món literari de la Barcelona dels anys noranta

nia a casa l’Augusto Roa Bastos, que ella havia rescatat perquè la seva dona el maltractava. En arribar al Tibidabo, el personatge té una percepció del costat mefistofèlic de Monclús”.

Merton és un crític literari en hores baixes pels problemes que li reporta la seva honestedat en els judicis que emet. “Als noranta –recorda Martínez–, a cada país hi havia almenys un crític així, temible, erudit i equànime, personatges influents que decidien l’èxit o el fracàs d’un llibre, una figura que va desaparèixer amb les xarxes socials. Malgrat algunes arbitrarietats, els trobem a faltar”.

“Balcells em va dir una vegada – revela–: ‘Tot escriptor, digui el que digui, vol o prestigi o diners’. Jo vaig voler fusionar els dos personatges en un, que fos per a uns pocs o exitós segons qui el mirés”.

A Barcelona, Merton s’ha de llegir la novel·la d’A, un autor argentí consagrat que, “greument malalt, lamenta que la seva obra és víctima d’un enorme malentès, que no ha estat ben llegida i l’estimen per unes coses que en realitat no fa. Aquesta sensació la tenen gairebé tots els escriptors, pensen que no se saben veure els nivells de lectura de la seva obra. Quan un escriu, hi ha una tempesta cerebral, i molt del que penses després no es decanta al text”.

També hi ha una part de vodevil sentimental, flirtejos entre Merton i la dona d’A, així com amb la filla de tots dos, “un subtext eròtic que crea suspens, com els cadàvers en una novel·la policíaca, causant sobresalts”.

Martínez, exprofessor de lògica matemàtica, va tenir un pare escriptor que, els diumenges, reunia els fills per llegir-los contes i després els feia redactar els seus. “Pensava que la meva vida literària seria semblant, un hobby. Balcells em va donar els ànims que publicaria a tot el món, insuflava somnis de grandesa”. ●

César RangEl Guillermo Martínez a l’entrada de la casa de Carmen Balcells