La Vanguardia (Català-1ª edició)
La nova vida d’Alba i Piqué D’intocables a prescindibles, lateral i central suporten la seva situació
El Barça de Xavi Hernández deixa anar llast i agafa altura. A la seva alineació titular de present amb prou feines hi caben jugadors que ho van ser tot. Només Sergio Busquets, amic íntim de l’entrenador, resisteix amb solvència la regeneració. Als marges sobreviuen de diferent manera Sergi Roberto, suplent valorat per la seva polivalència; Jordi Alba, tercer lateral esquerre darrere de Marcos Alonso i l’emergent Balde; i Gerard Piqué, que ha passat de kaiser insubstituïble a central invisible. Ter Stegen, que no va ser mai part del nucli dur de la vella guàrdia, va llegir la jugada amb anticipació i s’ha passat l’estiu treballant amb el genoll dolent per tornar. I ha tornat. El beneficia que a ell no li han fitxat competència.
Després de l’aterratge forçós la temporada passada, Xavi disposa avui de parets embuatades per dur a terme el seu pla. La cobertura de la junta i la direcció tècnica és evident. Li han donat màniga ampla per fer i desfer i, pel seu compte, fins i tot han fet certa feina subterrània per deixar en mal lloc els capitans: no s’han abaixat el sou ni un euro, aquest ha estat el missatge subjacent que ha sobreviscut a l’estiu. Són els dolents de la pel·lícula. El populisme acostuma a guanyar per golejada en el futbol.
En realitat el canvi de guàrdia es demanava a crits des de fa temporades. Es va donar per fet fa tres cursos (maig del 2019) després del 4-0 d’Anfield que va expulsar els blaugrana de la Champions. Josep Maria Bartomeu, domesticat per estrelles saberudes, va ser frenat a última hora quan es disposava a executar-lo. El seu dubtós historial com a fitxador tampoc no garantia l’èxit. L’alentiment d’aquell adeu cantat va ser contraproduent per als qui el van promoure, cruelment engolits pel pas del temps.
Avui no hi ha lloc per a ells. La línia defensiva que es va enfrontar al Valladolid i al Sevilla, formada per Koundé (23 anys), Araújo (23), Eric Garcia (21) i Balde (18), ofereix una mitjana d’edat de 21,2 anys. Alba, amb 33, juga estones de segones parts, i Piqué, 35, segueix inèdit i sense debutar.
Suportar aquest tipus de situacions és molt difícil per als afectats però també per a l’entrenador. Fonts veteranes del vestidor blaugrana confessen encara avui que el que va esgotar entrenadors com Pep Guardiola, Luis Enrique o Ernesto Valverde no va ser mai la tàctica, sinó la convivència amb segons quins egos. Els d’Alba i Piqué, i els de tants d’altres. Però Xavi compta amb el vent a favor.
La suplència d’Alba amb prou
Amb Koundé, Araújo, Eric Garcia i Balde, la mitjana d’edat de la línia defensiva va ser a Sevilla de 21,2 anys
Xavi compta amb la cobertura del club per donar per acabada una època i iniciar-ne una altra
feines no la plora ningú. La trajectòria del lateral mereixeria més reconeixement, però el seu carisma, el qual podríem anomenar invers, li posa les coses difícils. Al vestidor ha perdut agafadors. Sense Messi, el seu principal aliat durant anys per la banda, s’ha quedat a la intempèrie, sense paraigua protector i sense espatlla sobre la qual recolzar-se. Entre l’afició no han abundat mai els fans entregats. Probablement pel seu caràcter. Alba té motius per rondinar. S’està jugant una plaça al Mundial de Qatar (només queden dos mesos i escaig per a la cita) i no li va agradar gens ni mica que el club, sense el seu consentiment, l’oferís a l’Inter de Milà.
Gerard Piqué, per la seva part, està passant un dels pitjors moments esportius de la seva carrera. La cosa s’ajunta amb la seva situació personal des que es va anunciar la seva separació de Shakira. Assetjat pels paparazzis fora del camp, dins es va prometre posar-li difícil a Xavi quan aquest el va avisar de l’any que l’esperava, però la veritat diu que és el cinquè central quan feia una dècada era el primer. L’afició l’idolatra, però la seva titularitat ha estat assimilada pel barcelonisme amb naturalitat. Piqué es manté, diuen, tranquil de portes endins, un adjectiu que no li prova gaire.
Tant el central com Alba es troben en una posició de debilitat. Com mai abans. No tenen cap més opció que aguantar. ●