Un nou vestidor

Lewandowski és actualment el líder natural del vestidor del Barça, que també ha canviat de pell. No ha estat pas una revolució cruenta, perquè els quatre capitans continuen a l’equip (Busquets, Piqué, Alba i Sergi Roberto), però els papers són diferents. El pes dels jugadors és diferent al club i al vestidor. Aquí és on es guanyen realment els títols. La història dels èxits o els fracassos del Barça es pot escriure en funció del que passa en aquest anomenat santuari dels futbolistes.

Ningú no s’atreveix a dir a Lewandowski, com li van dir a Coutinho (quan va arribar de la Premier amb Klopp), que això del gimnàs al Barça no s’estila. Ara manen l’entrenador i el club. Els jugadors han passat a un altre pla a l’ordre jeràrquic. Fa temps que al vestidor s’havia enquistat una màxima que deia que els autèntics protagonistes del futbol són els futbolistes i que per això els recursos s’havien de posar en els jugadors. Però, tot i això, va trascendir una certa tendència a posicions de confort.

L’arribada del davanter polonès ha airejat el vestidor. I els fitxatges. I la potència d’un planter amb molta fam. Lewandowski és un professional. Un home que juga al mateix ritme físic durant tots els minuts que és al camp, amb 34 anys, i que entén la velocitat, la combinació, la rapidesa i la intensitat com les

El Barça ha fet dos canvis notables: el pes dels jugadors i l’entorn

bases del futbol modern. I l’aplica. Això causa un efecte de contagi. I el respecte mutu augmenta la confiança. Un dels jugadors que s’avé amb Lewy és Ansu Fati. I Pedri, homes joves amb qui s’associa. Lewandowski no ve pas al Barça a concloure una carrera, sinó a començar un cicle, i això també determina els papers de l’equip.

Xavi cuina i té prou mà esquerra per saber que no s’ha de passar amb la sal ni posar-hi massa sucre. Però sempre vol la verdura fresca. Aquesta setmana segurament donarà protagonisme als jugadors que no n’han tingut. La Champions és un dolç apetitós per als futbolistes, i el tècnic vol començar a fer rotacions, perquè sap que, al final, una de les qüestions més importants és com arriba l’equip físicament a l’hora de jugar-se els títols.

A més, el club té ara mateix un entorn pràcticament idíl·lic, amb una afició entregada, sense la punyent i constant oposició que van viure altres juntes, amb un vestidor poc reivindicatiu, amb els pesos ajustats al que vol el club i uns mitjans de comunicació aliats. Alguns herois han passat a tenir menys minuts, però el Barça viu en un clima d’entusiasme que el fa créixer. El futbol continua vinculat a l’estat d’ànim. I ho continuarà estant. La felicitat o la tristesa l’acaba ajustant el marcador. ●