L’OPEP+ retalla la producció de petroli

L’Organització de Paï■ sos Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus aliats (entre els quals destaca Rússia), que junts formen el grup conegut com a OPEP+, van decidir ahir que la seva producció conjunta es reduirà en 100.000 barrils de petroli per dia durant el mes d’octubre. Aquesta mesura suposa corregir el moviment acordat el mes d’agost, quan el grup va decidir elevar la producció a 100.000 barrils diaris al setembre. Els ministres d’Energia dels 20 països argumenten que és necessari reduir l’impacte advers de la volatilitat i de la caiguda de la liquiditat, així com donar suport a l’estabilitat del mercat. Però a ningú no se li escapa que el càrtel es vol avançar a una possible recessió econòmica. La influència de Rússia, en plena guerra energètica amb Occident, també pot haver tingut pes en la decisió. / Agències progressivament la dependència de les energies fòssils, incloenthi el gas. Diumenge Le Maire ja havia avançat el canvi definitiu d’orientació quan va declarar que el Midcat “no és la prioritat”.

Fa anys que es qüestiona la rendibilitat d’aquest ambiciós pla d’interconnexió energètica transfronterer. El gener del 2018 la CNMC a Espanya i la Comissió de la Regulació Energètica a França van elaborar un comunicat conjunt en què afirmaven que el projecte “no compleix amb les necessitats del mercat i no té prou maduresa”. L’anàlisi afegia que els alts costos de la infraestructura, amb un baix nivell d’utilització, no serien una solució eficient: la inversió no superava la clàssica anàlisi cost-beneficis.

La conjuntura actual, amb el repunt dels preus del gas a Europa cap a màxims històrics, ha fet reviure aquests mesos la possibilitat de posar en marxa aquest pla, especialment amb l’interès d’Espanya (que té un excedent de capacitat regasificadora i aspira a estendre el seu negoci a Europa), de Portugal i Alemanya, que està obligada a reduir la seva dependència del gas rus.

Per a França els avantatges serien menors. Del costat espanyol, aquest pla suposa uns 106 quilòmetres. Costaria 370 milions d’euros, segons càlculs d’Enagás. A França, més distància i més diners. Són uns 120 quilòmetres. Després també s’hauria de completar la unió amb la resta d’Europa al llarg del territori gal. Segons càlculs de París, la factura es dispararia als 3.000 milions. Mentre que a Espanya el tram es faria en vuit o nou mesos, a França s’ha de fer tot, i es pensa que es tardarien anys.

“L’objectiu de sortir de conflictes per a aquest hivern i potser el següent, que és el que preocupa els polítics, segur que el Midcat no el cobreix, perquè els francesos haurien de construir la xarxa capil·lar [molt cara] per assegurar-se un mínim de demanda”, expliquen fonts del sector. “A més a més, a llarg termini ells tenen la seva pròpia política, que passa per l’autosuficiència [nuclear, renovables, connexió directa amb Algèria i gas natural liquat]”. Ahir París hi va posar el punt final. ■

La crisi energètica no dona treva. Alemanya mantindrà dues centrals nuclears en reserva fins a mitjans de l’abril del 2023 per poder generar electricitat en cas d’emergència, i endarrereix així l’apagada nuclear definitiva planificada per a finals d’enguany, segons va anunciar ahir el ministre alemany d’Economia i Clima, l’ecologista Robert Habeck, en roda de premsa a Berlín. Al país queden tres plantes nuclears en funcionament; de moment només en tancarà una.

Habeck va presentar junt amb el seu equip els resultats del segon test de resistència encarregat pel Govern per avaluar els escenaris d’aquest hivern sense flux assegurat de gas rus, convertit en element del xantatge energètic de Putin en el context de la guerra russa contra Ucraïna.

La gasista russa Gazprom va anunciar divendres que el gasoducte Nord Stream 1 no reprendrà els lliuraments després de tres dies de manteniment al·legant motius tècnics (reparació d’una turbina), que els països europeus consideren molt sospitosos. Robert Habeck va confirmar que no