Adeu, consens, adeu

El primer duel entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo no va defraudar les expectatives creades pel que fa a intensitat i polèmica, i com no podia ser de cap altra manera, va reflectir el clima preelectoral que viu la política espanyola. Una primera lectura és que el president del Govern central es va deixar influir potser massa per aquest escenari i, després d’una correcta primera intervenció centrada en el debat energètic, va ser massa agressiu amb l’oponent en la seva següent rèplica. Es va esforçar tant Sánchez a destacar les suposades fallades de Feijóo que semblava que el que estigués a l’oposició fos ell. Les enquestes són una càrrega pesada i el líder socialista va voler recuperar el desavantatge que li pronostiquen els sondejos fent un esforç per desemmascarar el seu rival. Algunes acusacions com que Feijóo havia estat escollit president del PP pels “poderosos” o que havia d’estudiar més les podia haver evitat.

El millor moment que va tenir el dirigent del PP va ser, justament després d’aquestes andanades de Sánchez, poder fer-se la víctima i insistir a buscar un acord amb el Govern, en lloc de replicar-li amb la mateixa duresa. “En aquest terreny no em trobarà”, li va contestar. El pitjor va ser constatar que el debat al Senat va ser propiciat per Feijóo, però en canvi no va saber explicar bé quina era la seva alternativa, més enllà d’ensenyar un document amb les propostes.

El resultat global deixa un gust amarg per a aquells que creiem que en moments d’extrema complexitat, com els actuals, aniria bé que el Govern i l’oposició busquessin el consens en comptes de la confrontació. Sánchez va estar bé quan va recordar, en aquest sentit, com va allargar la seva mà al govern de Mariano Rajoy en situacions delicades. Però hauria valgut més, per a la seva estratègia, haver censurat el PP per no fer-ho i per la situació de bloqueig que viu el Consell General del Poder Judicial que no pas entrar en desqualificacions personals del candidat com va fer Sánchez.

El debat d’ahir va dissipar completament les opcions d’una nova fase més constructiva en les relacions entre Govern i oposició, com alguns havíem pogut augurar amb l’arribada de

Feijóo al capdavant del PP. Cap de les dues parts no està gaire per aquesta feina. Adeu, consens, adeu.