La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’hora de Liz Truss
La nova premier promet creixement amb impostos baixos i control de la inflació
No plovia a Londres des de fa mesos, però el cel es va obrir per rebre Liz Truss a Downing Street amb una tempesta de categoria que va endarrerir el seu primer discurs després d’arribar al poder. No va tenir un collaret de flors com els visitants a Hawaii ni un premi en metàl·lic com antigament el turista un milió a Mallorca ni una ampolla de xampany dels veïns, ni tan sols una targeta de bons desitjos. És com aquells propietaris que es troben el pis destrossat pels inquilins o els ocupes. En el seu cas, la crisi més gran del cost de la vida en diverses generacions, la guerra d’Ucraïna, una economia en estat precari, una crisi social i una democràcia debilitada pels excessos de Boris Johnson. Benvinguda!
Molt pocs arrenden el guany a Truss, des d’ahir líder de l’Executiu britànic, tercera primera ministra en la història del país (després de Margaret Thatcher i Theresa May), amb només dos anys i mig fins a les pròximes eleccions per arreglar una Gran Bretanya necessitada de cures intensives, on no funcionen coses bàsiques com la sanitat pública (set milions en llista d’espera per a operacions, setze hores perquè arribi una ambulància) o la burocràcia (demores de mesos per a la renovació de passaports i carnets de conduir). L’operació tornada ha tingut encallades a Calais les famílies que tornaven del continent al final de les vacances escolars. De debò que el Brexit no té res a veure amb el deteriorament de la qualitat de vida dels britànics?
“Si vols ajudar la gent –diu l’economista i teòric social nordamericà Thomas Sowell–, digues-los la veritat. Però si vols ajudar-te a tu mateix, digues-los el que volen sentir”. Fins ara Truss ha optat pel segon, i ha tocat totes les tecles per guanyar-se la confiança (relativa) dels 170.000 militants conservadors que elegirien el nou líder del partit i primer ministre fins al 2024, promeses de thatcherisme i liberalisme econòmic, de menys impostos, Estat petit, llibertat i responsabilitat individual. Ahir, davant d’una audiència ja molt més àmplia (els 63 milions de ciutadans), va adoptar un to més ombrívol i menys triomfalista. Va reconèixer que hi ha núvols a l’horitzó –els mateixos que van descarregar la tempesta sobre Downing Street, però amb categoria de cicló tropical–, però es va mostrar confiada que “el Regne Unit sobreviurà a la tempesta, reconstruirà la seva economia i serà un país modern i brillant amb carrers segurs, on la feina serà premiada i tothom tindrà les oportunitats que es mereixi”. I fins i tot els metges rebran els pacients en persona i no per Zoom, un autèntic miracle!
Els mercats internacionals tenen la lliura esterlina (a punt de caure a la paritat amb el dòlar) i el deute britànic en el punt de mira, perquè per molts economistes les teories de Truss no acaben de quadrar. Va insistir que abaixarà
La seva fórmula màgica per a un miracle econòmic provoca dubtes i pressió sobre la lliura i el deute públic
Dijous anunciarà el control del cost del gas i la llum amb un cost de 120.000 euros per al Tresor
els impostos com ha promès per estimular el creixement econòmic, sense que això atiï encara més la inflació i els tipus d’interès. I que, alhora, ajudarà tothom, llars i empreses, que no hagin de pagar gaire més que ara, per la llum i el gas (s’especula amb una congelació dels preus fins a les eleccions). El pla costaria 120.000 milions d’euros, a què caldria afegir els 400.000 dels ajuts a la pandèmia. I tot això sense retallar despeses i augmentant en 30.000 milions els de Defensa com a gest dirigit a Putin. Si resulta que té raó i aquesta fórmula funciona, sens dubte serà imitada arreu i fins i tot li valdrà un premi Nobel.
El matí va començar assolellat, quan ben d’hora Boris Johnson va lliurar metafòricament les claus de Downing Street fent una apologia de si mateix, dient que ha estat “com un coet espacial que ha complert la seva missió i ara torna a l’atmosfera i cau en un lloc remot de l’oceà Pacífic”, i comparant-se amb Cincinnatus, un polític romà del segle V que va deixar abruptament el poder per dedicar-se a conrear el seu hort, però, al cap d’un temps, va tornar a demanda del poble per convertir-se en dictador. Una amenaça velada?
El rei Eduard VII va fer que el primer ministre Herbert Asquith
es desplacés a Biarritz, on ell estava de vacances, per jurar el càrrec. Elisabet II no ha anat tan lluny, però ha obligat Johnson i Truss a viatjar a la seva residència d’estiu de Balmoral (en avions separats, perquè el país no quedés escapçat en cas d’accident), un per acomiadar-se i l’altra per agafar oficialment el relleu. La monarca, empetitida i amb el pes de 96 anys, vestida amb una faldilla escocesa, va dedicar quaranta minuts al líder sortint i només mitja hora a l’entrant. El just per cobrir les formes.
De tornada a Londres, Liz Truss va trampejar la tempesta i va pronunciar el seu discurs a Downing Street davant d’un cos de premsa xop i fart d’una llarga espera amenitzada tan sols per manifestants que cantaven Mad World del grup Tears for Fears, una referència al món boig que ens envolta i a les mateixes cares que hi manen. “Construirem hospitals, escoles, carreteres i xarxes de comunicacions. Aconseguirem que el Regne Unit treballi i creixi”, va afirmar des del podi (ella mateixa ha comentat diverses vegades que els treballadors britànics són dels més mandrosos i menys productius del món). “El que fa el Regne Unit gran –va dir– és la creença en la lliure empresa, la llibertat i el fair play, el valor i la determinació de la gent”, com si fossin valors i qualitats que no tinguessin altres societats.
Tot seguit es va posar a culminar la composició del seu primer gabinet, en què cap de les tres principals carteres no estarà ocupada per un home blanc. Kwasi Kwarteng (de progenitors ghanesos), va ser nomenat ahir mateix titular d’Economia; James Cleverly (mare de la Costa d’Ivori), d’Exteriors, i Suella Braverman (d’origen indi, de Maurici) es va fer càrrec d’Interior. Therèse Coffey serà la número dos i titular de Sanitat.
Al final, els núvols se’n van anar i el temps va donar un respir a Truss. Però el pronòstic meteorològic per a l’hivern és d’un tsunami econòmic i social, mandrosos en tots els sectors, inflació desbocada, conflictes amb Europa pel Brexit i recessió. No n’hi haurà prou amb el paraigua de Mary Poppins. ●