La Vanguardia (Català-1ª edició)
Boric gira cap al centre després del rebuig de la nova Constitució
El líder xilè sacrifica ministres esquerrans i aposta pel bacheletisme
Gabriel Boric va viure ahir el seu dia més dur des que al març va assumir la presidència de Xile. Dos dies després de l’incontestable rebuig del projecte constitucional en el referèndum de diumenge, el mandatari esquerrà va interpretar el missatge de les urnes i va fer una remodelació del seu govern amb un profund calat polític, girant cap al centre.
L’assumpció dels nous ministres al pati de los Cañones del palau de la Moneda, no va poder ser més amarga per al jove president, que al desembre va guanyar les eleccions amb gairebé un 56% dels vots i en tot just sis mesos el seu índex d’aprovació ha caigut a un 36%. Des del pati es podien sentir els crits dels estudiants de secundària que protestaven i s’enfrontaven a la policia i fins i tot es veia i feia olor el gas lacrimogen que els carrabiners llançaven contra els joves als afores del palau. Tota una paradoxa per a Boric, ja que la seva carrera política es va forjar com a líder estudiantil en les manifestacions i protestes de carrer.
Després del canvi ministerial, el mateix mandatari va tornar a fer gala de la seva sinceritat i va reconèixer la duresa del moment. “Els canvis de gabinet sempre són dramàtics a Xile i a aquest no li n’ha faltat la seva dosi; havia de fer mal, i fa mal, però és necessari. És potser, crec que no tinc per què amagar-ho, un dels moments més difícils políticament que m’ha tocat enfrontar”, va afirmar Boric.
Entre altres canvis, el president va renunciar a dos dels seus més estrets col·laboradors i amics, Izkia Siches i Giorgio Jackson, que, com ell, també van ser líders estudiantils i que fins ahir formaven part de l’anomenat comitè polític de ministres, el cercle de ferro que en reunions setmanals marca l’estratègia del Govern.
A més, Siches ocupava Interior, la cartera més important de l’Executiu, ja que a la pràctica equival a la vicepresidència quan el president surt del país. I Jackson era el ministre de la Presidència. Entre altres funcions, els dos ministeris són els encarregats de les relacions amb altres administracions, partits polítics i, sobretot, amb el Parlament, que ha de dissenyar un nou full de ruta per elaborar un altre projecte de Carta Magna.
“És potser un dels moments més difícils políticament que m’ha tocat enfrontar”, afirma el cap de l’Estat
Per facilitar l’entesa amb legisladors i oposició, Boric sacrifica dos membres de la línia més dura del Govern i vira cap al centre col·locant dues dones moderades, amb molta experiència i pròximes a l’expresidenta socialista Michelle Bachelet. Carolina Tohá, exalcaldessa de Santiago i exportaveu de Bachelet, assumeix Interior, mentre que Ana Lya Uriarte, fins ara número dos de Siches, es farà càrrec de Presidència. Amb Tohá, militant del Partit per la Democràcia, i Uriarte, del Partit Socialista, Boric dona més poder en el seu Govern a la política més tradicional. “Necessitem una nova coordinació del Govern”, va afirmar Boric.
Mentre Jackson passa a Desenvolupament Social –allunyat del comitè polític–, Siches queda fora de l’Executiu.
Boric va voler deixar clar que no renuncia a “les reformes estructurals a què ens vam comprometre amb el poble de Xile”. “Ni un pas enrere”, va indicar, abans de referir-se al referèndum de diumenge. “Els grans canvis, els que perduren, són els que no es fan de la nit al dia i que per concretar-se i mantenir-se en el temps requereixen ser abraçats per les grans majories”, va assegurar el president.
I en la seva línia sincera, Boric va ser autocrític: “Com va dir un vell militant, ser un avançat a la teva època en política és una manera elegant d’estar equivocat”. “Hem d’escoltar la veu del poble i caminar amb el poble”, va concloure. ●