El món està més unit del que sembla

La població mundial dona suport a mesures solidàries i a llarg termini contra la crisi climàtica i la desigualtat

Les notícies no poden ser més pessimistes: crisi climàtica i energètica, covid, guerra a Ucraïna, desigualtat creixent entre el nord i el sud, desinformació, nacionalismes i populismes soscavant les bases de les democràcies occidentals... Sembla que estiguem atrapats en una espiral diabòlica sense possibilitat d’escaparnos-en. Tot i això, una enquesta global, una de les més grans que s’han fet mai i que La Vanguardia presenta en exclusiva per a Espanya, demostra que les persones, els habitants del món, van molt més endavant que els seus governants, i donen suport a mesures globals, progressives i assenyades per superar els reptes del present.

L’enquesta d’Open Society a 22 països, la majoria a Àfrica i Àsia, malgrat que també hi figuren els Estats Units i els principals països d’Europa occidental, demostra un ampli suport a propostes innovadores, com la creació d’un fons de solidaritat per protegir els països més vulnerables que es nodriria d’un 2% del pressupost nacional dels països més rics. Aquesta mesura compta amb suports de més d’un 60% a Europa, malgrat que impliqui apujar els impostos. A França, on el moviment antiglobalització de les armilles grogues va posar en perill el Govern de Macron el 2019, el suport és d’un 65%, mentre que als Estats Units és d’un 53% malgrat el tremend impacte del populisme ultraconservador i proteccionista en els mitjans i les institucions.

Aquest fons, a més a més, s’haurà de complementar amb una assegurança global que afronti els costos de l’impacte de la crisi climàtica. Aquesta assegurança, que tornarien a finançar majoritàriament els països rics, rep el suport de la meitat dels nord-americans i dos terços dels europeus.

Gairebé un 60% de la població a Europa i els EUA vol, així mateix, que es cancel·li el deute als països més pobres, un altre tema tabú per a les economies més poderoses del món.

Les crisis, siguin climàtiques, econòmiques o energètiques, segons entén un 80% de la població mundial, necessiten un equip de resposta ràpida, una institució molt àgil que pugui intervenir on sigui necessari i tingui el suport dels governs, les empreses, els experts i qualsevol sector de la societat que calgui.

Aquestes idees, com reconeix Mark Malloch-Brown, president d’Open Society, no s’han desenvolupat a fons. És difícil valorar els pros i contres, però, de la mateixa manera, tampoc no han pogut ser blanc de campanyes de desinformació. En tot cas, les respostes demostren que, “si els líders mundials troben la manera d’enfocar-les, es podria persuadir les poblacions en qualsevol lloc del món perquè hi donessin suport”.

Els habitants del planeta coincideixen que la crisi climàtica és el repte més gran, la principal línia de fractura, amb les pandèmies, la guerra a Ucraïna i una desigualtat social accentuada ara per la inflació.

Malgrat que el món es veu de manera molt diferent des del sud i el nord, des de la riquesa i la pobresa, hi ha un sorprenent consens en la manera com s’han d’afrontar els problemes. Encara que l’Índia i Sud-àfrica, per exemple, vegin justificable que Rússia tingui influència en

La majoria més rica dona suport a un fons solidari global i a cancel·lar el deute als països pobres

Ampli consens en la idea que la pau a Ucraïna només és possible si Rússia es retira completament

Ucraïna, la majoria del món creu que no hi haurà pau sense una retirada russa completa.

En la mateixa línia, hi ha un suport general (76%) a la creació de corredors segurs i legals per als migrants i els refugiats. Fins i tot a Europa i els EUA, malgrat el ressò dels neofeixistes, aquesta mesura té un suport majoritari.

“Estem més units del que sembla –afirma MallochBrown–. Les persones estan més preparades que els polítics per acceptar mesures a llarg termini que corregeixin la injustícia i la desigualtat sistèmiques”. Donen suport a polítiques progressives i desconfien dels seus governants, refractaris a tot el que no doni beneficis electorals en cicles de quatre anys.

Creuen, així mateix, que és el moment de provar coses noves. Davant els ineficaços ajuts al desenvolupament, per exemple, consideren que és millor posar un topall al preu dels aliments, com fa ara Europa amb el gas.

Aquestes iniciatives no són a l’agenda que es debatrà a l’Assemblea General de l’ONU que està a punt de celebrar-se a Nova York. Tampoc no formen part de les del G-7 i el G-20. Malloch-Brown es pregunta per què, i la resposta és òbvia: els governats van molt més endavant que els governants quan cal pensar i arreglar el món. ●