La gran campanya

dència de canvi a favor del Partit Popular i una posició desfavorable per als socialistes en l’inici del cicle electoral.

Aquesta primera conclusió enllaça amb la segona. Precisament, la sensació de Sánchez d’anar darrere del Partit Popular l’ha obligat a entrar en un cos a cos amb Feijóo en una clàssica estratègia de fer oposició a l’oposició des del Govern espanyol, amb l’objectiu de desacreditar l’aspirant amb més vehemència que la mostrada en la defensa de la seva pròpia tasca de Govern. La resposta del líder popular ha estat presentar una alternativa energètica amb propostes factibles, algunes de ja assumides pel mateix Executiu, com la reducció de l’IVA del gas o la inclusió en l’excepció ibèrica per a les indústries que utilitzen la cogeneració, anunciada per Sánchez en el ple, just abans d’arremetre contra les propostes populars, que ha desgranat amb gairebé el mateix detall que l’hemeroteca de Feijóo.

I la tercera de les conclusions es refereix, no al lloc, sinó a la posició política dels contendents, l’espai electoral des d’on afrontaran les pròximes campanyes. En el debat, Sánchez ha tornat a aferrar-se a una posició cada vegada més escorada a l’esquerra, des de la qual, possiblement, captarà suports dels seus aliats de Govern, però a costa d’abandonar l’espai de la centralitat que sol donar els triomfs electorals. Aquest centre que ha volgut colonitzar Feijóo, amb la defensa d’una alternativa diferenciada i un to definitori de la seva voluntat d’oferir un projecte per

El cara a cara del Senat ha començat a aclarir les posicions de partida

al conjunt d’una societat necessitada de certeses en aquest moment d’enorme complexitat.

És possible que en aquesta gran campanya continuem veient aquest intercanvi de papers entre els líders. El temps dirà si és més efectiu construir una alternativa des de l’oposició o fer oposició des del Govern.