La Vanguardia (Català-1ª edició)
El bloqueig obre una bretxa entre el Poder Judicial i el Constitucional
La deriva provocada al Poder Judicial per la falta de consens entre el PP i el PSOE està creant esquerdes cada vegada més profundes. Aquest bloqueig, unit a les reformes legislatives promogudes pel Govern central per forçar el principal partit de l’oposició a arribar a un acord, està portant a una situació sense precedents.
En aquesta partida de dòmino, l’última fitxa és el Tribunal Constitucional (TC). Part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) responsabilitza l’òrgan de garanties de la seva situació en posar-se de costat i evitar resoldre els recursos contra les últimes reformes que afecten el Poder Judicial i que podrien haver frenat una situació que el mateix president del Consell ha qualificat de “lamentable”.
Carlos Lesmes ha retret públicament al TC que tenia com a prioritat resoldre “una qüestió que afecta el nucli de l’Estat” i havia d’haver debatut el recurs promogut pel PSOE i Unides Podem, que van aprovar una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial que limitava les funcions del CGPJ mentre es trobi amb el mandat caducat.
El rerefons d’aquesta modificació era pressionar el PP perquè deixés de bloquejar la renovació del Consell, de majoria conservadora. Els socialistes creien que els populars estaven frenant la renovació de l’òrgan dels jutges, mentre que el Consell continuava fent nomenaments de magistrats a la seva conveniència.
Aquesta modificació va ser recorreguda davant el Constitucional. Fonts del tribunal de garanties van assegurar llavors que si PSOE i PP no es posaven d’acord i continuava el bloqueig, quan el mateix TC entrés en funcions per la sortida de quatre magistrats entrarien en el fons de la qüestió.
L’explicació és que si el TC declara inconstitucional la reforma, el CGPJ podria tornar a fer nomenaments, entre els quals els dos magistrats del Constitucional que li toca, tal com ordena la Constitució.
Però llavors la majoria del Govern central va tornar a fer un pas més enllà i va modificar la reforma per permetre a l’òrgan dels jutges que pogués fer nomenaments, però només els del TC, mantenint les limitacions per als magistrats del Suprem, tribunals superiors de justícia i audiències provincials.
Algunes fonts de l’òrgan expliquen que el tribunal no ha pogut portar a ple la qüestió perquè la ponent del recurs encara no el té preparat. Però aquesta explicació no satisfà el Consell, que els culpa de part de la situació.
Si s’hagués pronunciat i els hagués tornat les seves competències, la situació de col·lapse disminuiria perquè, tal com ja
“No s’aguantaria”, anticipen.
Borràs ha estat suspesa, però el seu cessament no s’ha produït, per la qual cosa els assistents que tenia assignats són en uns llimbs legals. Ciutadans ha presentat una petició, que ha estat rebutjada per la Mesa, perquè aquests assessors siguin acomiadats, però Vergés, abans de prendre una determinació, vol parlar amb ells i abordar el seu futur.
Segons fonts parlamentàries, com que es tracta de perfils molt de partit, ERC espera que Junts els recol·loqui en algun dels deha denunciat el Suprem, el màxim tribunal espanyol està a punt de no poder formar sales per la falta de magistrats.
Per això, hi ha un grup de vocals del Consell, de l’ala conservadora, que no estan disposats a cedir davant el que entenen com un “xantatge” per part del Govern central per facilitar la renovació de quatre magistrats del Constitucional.
Entenen que l’Executiu espanyol està “retorçant” la llei a la seva conveniència per un interès propi, com és precisament aconseguir un TC progressista.
El càlcul és que el CGPJ ha de nomenar dos magistrats, i el previsible és que sigui un de conservador i un altre de progressista. I, alhora, el Govern central n’ha de nomenar dos de seus, cosa que permetria que entressin tres magistrats progressistes i el tribunal passaria d’una majoria conservadora a una de progressista.
Amb la composició d’ara, hi ha més perill que les reformes impulsades pel PSOE siguin tombades, com la de la llei Orgànica del Poder Judicial, tal com ja va passar amb els decrets pels quals es va fixar l’estat d’alarma per frenar la pandèmia.
Un bloc d’almenys set vocals –d’un total de 20– de l’òrgan dels jutges, no volen posar-ho fàcil a l’Executiu central, que en la seva última reforma va fixar al Consell un termini de tres mesos per fer els nomenaments del TC, temps que expira el pròxim dia 12.
Una altra part dels conservadors, entre els quals hi ha el mateix Lesmes, creuen que s’ha de
L’òrgan dels jutges busca el consens per nomenar dos magistrats del Tribunal Constitucional
fer un esforç per aconseguir dos magistrats de consens i complir amb la llei, encara que no sigui del seu grat.
Dilluns, el president va advertir que es negava a actes de “rebel·lia” dins de l’òrgan dels jutges, unes paraules qualificades de “desafortunades” per algun dels vocals. Demà tots ells es veuran les cares en el ple extraordinari convocat per Lesmes i llavors es testaran les opcions reals d’aconseguir un consens per desbloquejar el TC. ● partaments que gestiona el cap de gabinet de Borràs i el seu adjunt, mentre que amb altres professionals més tècnics “es podria fer més o menys coses” i assignar-los noves funcions.
En qualsevol cas, afirmen aquestes fonts, Vergés ha assumit “aquesta situació no volguda per ningú” amb l’ànim de resoldre-la com més aviat millor i “fer-ho bé”. I tot i que no gaudeix de l’acord polític de Junts, que en facilitaria la tasca, “la qüestió mereix un tractament acurat i s’ha d’abordar amb tranquil·litat”. ●