Sainets sense gràcia

En una ocasió, Antonioni li va dir a Jack Nicholson que havia tingut una idea per a una comèdia. Quan l’hi va explicar, l’actor va esclatar en una rialla, així que la seva reacció li va fer pensar que el guió era divertit. Però Nicholson li va aclarir que, en realitat, havia rigut de veure que Antonioni creia que una història així podia ser una comèdia.

El PP no acaba d’entendre que ha convertit el bloqueig de la renovació de càrrecs al Consell General del Poder Judicial en un sainet sense gràcia. Segurament, espera tornar al Govern central per elegir magistrats afins. Però no valen les bromes en un assumpte en què l’Estat es juga la credibilitat democràtica. El mateix president del CGPJ i president del Tribunal Suprem hauria d’haver estat rellevat del càrrec fa gairebé quatre anys i continua allí. El titular, Carlos Lesmes, farà avui una dura crítica als

El poder judicial sembla l’F-1 de Sainz, a qui els mecànics només li van posar tres rodes

dos grans partits per la incapacitat de transaccionar en aquest assumpte, durant l’obertura de l’any judicial, si bé és evident que no responsabilitzarà els populars del bloqueig de la institució. El cert és que Pablo Casado va arribar a un principi d’acord, com ha revelat el ministre de Presidència, Félix Bolaños. Però després del seu relleu, els conservadors han canviat d’idea i estan disposats a embolicar la troca fins a les eleccions, amb el convenciment que les guanyaran i podran col·locar els magistrats que els són més pròxims ideològicament. Es dona el cas que al Tribunal Constitucional quatre dels dotze magistrats també estan pendents de renovació des de fa tres mesos: dos els ha de nomenar el CGPJ i els altres dos, el Govern central, sense que aquest organisme, de majoria conservadora, s’hagi decidit a elegir els seus. Lesmes ha arribat a dir aquesta setmana que s’oposava al fet que aquesta institució es declarés en rebel·lia.

La UE ha mostrat preocupació per aquesta paràlisi de l’òrgan de govern dels jutges, que debilita la qualitat de la democràcia. La justícia d’aquest país s’assembla al cotxe de Carlos Sainz, que quan diumenge va entrar a boxs per canviar pneumàtics, els mecànics de Ferrari només tenien a punt tres rodes de les quatre. I això sí hauria donat a Antonioni per a una comèdia, encara que no li hagués fet gràcia a Espanya, ni a l’escuderia italiana. ●