Tot el poder però sense aliats sòlids

No és fàcil ser primer ministre britànic sense que els teus et foragitin al bagul de la història així que detecten que ja no serveixes per guanyar les pròximes eleccions. Des de Churchill fins a Boris Johnson passant per Macmillan, Heath, Thatcher, Cameron i May han estat desplaçats per conspiracions internes d’un partit que mana i té el poder de manera gairebé habitual al Regne Unit.

Liz Truss va entrar dilluns al passadís que condueix al precipici del final del túnel en convertir-se en líder conservadora i primera ministra. Un governant britànic sempre té present el camió de les mudances que un dia s’emportarà a correcuita les seves coses personals de la mítica residència de Downing Street.

Al marge de la litúrgia ràpida i expeditiva amb què es canvien primers ministres a Anglaterra, l’arribada de Truss al poder és la continuació de la revolució conservadora que va començar amb Thatcher el 1979 i va ser rematada per Ronald Reagan el 1980. En el seu breu discurs quan es van anunciar els resultats ho va dir ben clar: “He fet campanya com a conservadora i governaré com a conservadora”.

El conservadorisme neoliberal ha enterrat Keynes amb tota solemnitat amb unes quantes idees senzilles però penetrants, com ara “menys govern és millor govern”, “abaixar impostos incentiva el creixement” o “el mercat per si sol resol els problemes i crea riquesa”. Hi ha altres paraules icòniques com liberalitzar, privatitzar i eliminar regles.

En el cas dels conservadors britànics cal afegir el replegament que ha suposat el Brexit, una idea en què, paradoxalment, no creien ni Cameron, ni May ni Johnson, segons els dies i les seves conveniències personals. Liz Truss va fer campanya a favor de quedar-se a la UE. Però tant se val.

El populisme patrioter anglès és inseparable d’un poble que podria tenir motius per sentir-se excepcional, singular i molt ben dotat per influir globalment però s’ha cregut superior a qualsevol altre país d’Europa. El Brexit conté fortes dosis supremacistes que han fet consolidar el nacionalisme escocès i ha obert la fins ara impensable oportunitat de la unitat de tot Irlanda.

Liz Truss combatrà qualsevol regulació europea que perjudiqui els interessos britànics, especialment el tractat firmat amb la UE respecte a Irlanda del Nord. Ha d’afrontar els problemes de la crisi energètica, la inflació, el descontentament general i les derivades de la guerra a Ucraïna.

Però ho haurà de fer tota sola perquè els vincles amb els Estats Units no són exclusius i la Unió Europea, ara per ara, és la peça fonamental per a qualsevol resolució del conflicte que necessàriament es plantejarà un dia en una taula de negociació.

Aquella revolució social conservadora de fa quaranta anys continua en moltes democràcies i ha causat crisis originades en un individualisme sense fre que està posant en perill l’Estat de benestar que sosté amb constants sobresalts les parets mestres del que pretén ser una societat més justa, més equitativa i més solidària.

La creació de riquesa de la mà del capitalisme social de mercat d’encuny renà és fonamental. Però disminuir les desigualtats haurà de ser prioritari per a Truss i per a tots els governs democràtics pendents d’un Putin guerrer que no ha de retre comptes davant ningú. I sembla que va per llarg. ●

Liz Truss hereta el caos de Boris Johnson i serà sotmesa al marcatge sever dels seus col·legues