Aragonès, heroi de la renúncia

Ho va ser Suárez, ho va ser Gorbatxov, el reverend Paisley a Irlanda, el president De Klerk a Sud-àfrica; o Mandela mateix, quan va saber renunciar a la lluita armada... Van ser herois de la renúncia i per ser-ho van sentir els crits de “traïdor!” dels que els havien portat al poder al veure que transcendien les seves finalitats, les exclusives del seu partit, per servir les de tothom.

Ni tan sols aquells pobles a l’interès i el futur dels quals van subordinar els seus, com Gorbatxov, avui menystingut a Rússia, solen agrair el seu sacrifici. Potser en la distància alguns observadors internacionals ho apreciaran; potser els historiadors un dia ho valoraran... Potser ni tan sols ells.

I tot i això: quina generositat i quina grandesa en aquesta renúncia! Que poc previsible i meravellós que va resultar que a l’Ulster els que s’havien assassinat durant generacions arribessin a un pacte mínim de convivència; o que a Sud-àfrica es preferís la pau a la venjança... O que la mateixa Unió Soviètica en el seu marasme no acabés provocant una guerra nuclear... O que els herois de la renúncia no acabessin, com els Kennedy, pagant amb la seva vida l’atreviment de voler millorar el món. Perquè aquests herois són, digueu-me ingenu, els que el fan habitable. I els que els menyspreen només volen dominar-lo corregint la seva generositat polaritzant, polaritzant, polaritzant, que és el manual de qualsevol activista: polaritzar –ja veiem on porta això– fins a apropiar-se d’una causa per dividir-nos fins a tenir la meitat més un i així dominar-nos. Com Putin rectificant Gorbatxov; o Trump, que conspira per tornar a aixecar filats des de la Casa Blanca.

Em deixava el president Tarradellas: sobre la seva renúncia, modèstia i generositat hem construït la nostra convivència. Vostè, president Aragonès, no havia nascut quan va venir a Tarragona i el vam rebre a la plaça de la Font. I ara molts estarem darrere de vostès dos a la manifestació silenciosa que posi el benestar i la convivència de tothom ara i aquí al davant de qualsevol altra causa. Perquè els estats no són el fi, sinó només un mitjà per aconseguir-lo. ●