Viatge cap enlloc

El raïm de

Red River Vagerminat a la ciutat, mirant cap al futur.

Així doncs, defenso que qualsevol temps venidor pot i ha de ser millor. Com millor va ser la revolució burgesa que va posar fi a l’aristocràcia barroca i decadent, per molt vulgar i amb aires d’insolent nou-ric que tinguessin els seus protagonistes al principi. Perquè els contes de Dickens sobre les desgràcies de David Copperfield no són més que això, contes per fer volar la imaginació de nens i adults. Les cares llardoses dels lladregots dels carrers vuitcentistes de Londres amaguen un procés d’industrialització, concentració urbana i una revolució demogràfica que van sembrar les bases del progrés de la humanitat, de l’alfabetització universal i de l’alliberament versió de si mateixos i alliberar-se de les cadenes de la superstició, prejudicis i tuteles paternes o religioses que els esclavitzaven.

I si en efecte és incomparablement més bonic un camp de cirerers florits a la primavera que una vasta extensió de plaques solars o un camp d’aerogeneradors, no és menys veritat que, com ja van intuir els modernistes, ciutat, progrés i llibertat són paraules inseparables. Com ho són talent, tecnologia i tolerància. I que seran el progrés tecnològic i no l’afecció al passat o l’aposta pel decreixement el que aconseguirà la mitigació i adaptació al canvi climàtic i, igual d’important, la possibilitat de persistir en la democratització i sostenibilitat d’un repartiment equitatiu de la riquesa.

Aquestes pròximes festes de la Mercè Carla Simón ens regalarà als barcelonins un sentit pregó de festa major. No tinc cap dubte que amb la seva sensibilitat i mirada agudes les seves paraules ens emocionaran tant com ens faran pensar. Tot i així, penso que amb l’art passa com en l’amor. Hi ha moments en què has de poder besar-te a l’ombra de la lluna i regalar-te les orelles amb els versos més bonics de Cernuda. Però si del que es tracta és de casar-se, val més pensar en qui et fa bé més que no pas en qui simplement t’embadaleix els sentits. Deu ser perquè soc fill de petitburgesos, acostumat a allò tan bàsic de “menys parlar i més actuar”. La resta... soroll!

Així doncs, alerta de permetre que els nostàlgics que sospiren que qualsevol temps passat va ser millor ens governin per molt de temps. En cas de fer-ho, doneu per fet que estarem comprant bitllets... cap enlloc! Així doncs, al poble... a l’estiu i amb garanties que els camps encara s’han d’adobar. Per a la resta dels dies, intueixo que el que ens farà feliços és simplement... l’embolic de la gran ciutat! ●

XAVIER CERVERA