Una mica de por

Sento que una cadena de ràdio, la Ser, fa públic el propòsit de no abonar-se a la por ni al catastrofisme en les seves informacions, i ho celebro immensament. Llegeixo que el senyor president del Govern espanyol acusa el principal partit de l’oposició de provocar por i catastrofisme, cosa que significa que Pedro Sánchez entén que no hi ha raons per a la por ni el catastrofisme. Però, alhora, Macron guanya titulars amb l’anunci oficial que s’ha acabat l’abundància, cosa que alimenta la por i el catastrofisme, perquè en temps de globalització aquests dos conceptes no tenen fronteres.

Els fets, més enllà de les paraules, els coneixem tots: hi ha una guerra en algun lloc; el president de la Fed anuncia mesures que provocaran “dolor per a les llars i les empreses”; cada dia més gent assegura que no pot pagar les despeses per la punyetera inflació; la crisi energètica amarga les perspectives de l’hivern i amenaça de reduir la producció; els

Les classes mitjanes ja saben que, si ve una tercera crisi, són elles les que la patiran

camperols sacrifiquen el bestiar perquè no el poden alimentar; de les 35 grans empreses de l’Ibex, fa vuit mesos que 21 perden diners a la borsa; el llenguatge empresarial habitual ha incorporat l’expressió “treballar a pèrdues”; sembla haver-se paralitzat la creació d’ocupació i, a sobre, el país i gran part del món són plens de profetes que pronostiquen temps de duresa i escassetat.

Amb aquest panorama que els mitjans retraten cada dia, potser és poc patriòtic apuntar-se a la teoria de la catàstrofe: al cap i a la fi, encara no hem entrat en recessió. Però s’ha de reconèixer que cal tenir molt bona voluntat o ser membre del Govern central per no tenir, almenys, una mica de por. S’han acumulat tantes crisis en poc temps que les classes mitjanes ja saben que, si en ve una tercera, són elles les que en patiran les conseqüències. Els balanços diuen que en la Gran Recessió del 2008 i en la pandèmia només va augmentar el nombre de milionaris i va créixer la desigualtat social. Hi ha molta gent que va subscriure hipoteques i l’Euribor no la deixa dormir. I cada dia empitjoren les perspectives pel gas, la llum, el petroli, la guerra i una classe política incapaç d’acordar cap solució. O sigui, senyor president del Govern central, que potser cal desterrar el catastrofisme. Però una mica de por sí que n’hem de tenir. Començant per vostè. ●