El sensellarisme al Parlament de Catalunya: una oportunitat

dura que desplegui el tema d’una manera exhaustiva i integral, i que garanteixi, com a dret subjectiu, un espai residencial digne a les persones en situació de sensellarisme crònic, a la vegada que les encamini cap al gaudi d’un habitatge.

No hi hauria d’haver cap demora en la seva aprovació. Aquest sensellarisme esdevé la manifestació més extrema de la pobresa, un escàndol amb el qual convivim amb normalitat, tot i que pugna directament contra la dignitat humana. ¿Com podem tolerar, com a fet habitual, que hi hagi persones que no tinguin un lloc propi on descansar, on aïllar-se, on desplegar la seva vida privada i on dormir, i això les vint-iquatre hores del dia, i un dia rere un altre dia?

Posar fi al sensellarisme més crònic no és un fet automàtic, ni inevitable. Requereix un esforç i una voluntat decidides per part de tota la societat, i la sensibilitat dels polítics que la representen.

Els grups parlamentaris PSC-Units, ERC, JxCat, CUP-NCG, En Comú Podem, Cs, mixt van decidir tramitar la proposició, bo i acollint una iniciativa impulsada conjuntament per un equip acadèmic i cinc entitats socials. El passat mes d’abril, el ple aprovà la proposició i ara s’inicia la tramitació en comissió. Aquests grups tenen, per tant, la responsabilitat, alhora que l’oportunitat, d’aprovar una llei robusta i vigorosa destinada a resoldre aquest problema, però poden, també, aprovar un text minso que només l’atenuï i, en conseqüència, el perpetuï, o, fins i tot, no aprovar-ne cap. Davant del dilema ètic de fer, fer poc o no fer res, només cap, en interès de la dignitat humana, la pri

Cal una voluntat decidida per part de tota la societat i la sensibilitat dels polítics

mera opció. Una responsabilitat i una oportunitat que el Parlament de Catalunya no hauria de defugir.

La manera com resolguem aquest problema crucial determinarà la nostra vàlua com a individus, el grau d’estima pel bé comú com a col·lectivitat i el nostre prestigi en un món que tendeix a eludir els més desheretats.