Les repeticions de curs a Espanya costen 1.440 milions

Als 15 anys han repetit un 30%, segons Save the Children

Les repeticions de curs a Espanya són freqüents, ineficients, doloroses per a l’alumne, injustes socialment, innecessàries en molts casos i, des d’un punt de vista econòmic, molt cares. Però encara formen part de l’imaginari social que valora la “cultura de l’esforç” i persisteixen en les escoles, malgrat que en altres països s’han anat eliminant. Així ho estima l’organització Save the Children, que ahir va publicar l’estudi Mites desmentits i alternatives possibles a una pràctica ineficient i inequitativa sobre les repeticions escolars basat en dades oficials del sistema educatiu.

Si s’analitzen només els efectes econòmics d’aquesta mesura, s’observa un alt impacte. El curs 2019-2020 van repetir 234.500 estudiants de diferents etapes educatives a Espanya. Això va suposar per a la hisenda pública un cost de 1.441 milions d’euros, cosa que equival a un 6,2% de la despesa pública destinada a l’educació obligatòria. En una mesura amb alt cost emocional per a l’alumne. “Pot tenir efectes positius el mateix any de repetir, però es dissipen i, fins i tot, es tornen negatius així que avança l’escolarització i, a llarg termini, contribueix a l’abandonament”, va afirmar l’expert en equitat educativa de l’organització, Álvaro Ferrer. “Al contrari del que es diu, la repetició de curs no afavoreix l’esforç i la motivació de l’alumnat”, va manifestar a la presentació la directora de Polítiques d’Infància, Catalina Perazzo, que va mirar de desmuntar els mites entorn de les repeticions, una mesura que vol reduir la nova llei educativa.

L’estudi posa exemples d’inversions per als 1.440 milions que podrien prevenir les repeticions, com ara el reforç extraescolar en grups petits que donaria per atendre 2.217.000 estudiants, quasi la meitat dels alumnes d’educació bàsica de centres públics i concertats. O bé insuflar al sistema educatiu 4.700 docents extres, un 6% més, per ajudar a compartir la docència a classe, amb agrupaments flexibles o estratègies de diferenciació de nivells a l’aula. O, ja que la repetició és tres vegades més freqüent en alumnes amb menys recursos econòmics i culturals, es podrien contractar 42.200 orientadors i treballadors socials per identificar i seguir els joves en risc.

La taxa de repetició de curs d’Espanya duplica la d’Àustria i Itàlia; quadruplica les d’Irlanda, Nova Zelanda, Austràlia i Eslovàquia; és 8 vegades la de Finlàndia i Suècia; i 11 vegades més gran que la del Regne Unit. Se centra en l’ESO, especialment el primer curs, quan els nens tenen 12 i 13 anys (8,9% a Espanya davant un 3% de l’OCDE). Als 15 anys han repetit un 30%.

“Els criteris fets servir a Espanya per jutjar el progrés són més durs que els de països del nostre entorn”, va explicar Ferrer, destacant que un de cada tres repetidors ha arribat al nivell de competència bàsic de l’avaluació de PISA en totes les matèries i ha aconseguit les metes establertes al final de l’escolarització obligatòria; per això, si els repetidors espanyols anessin en altres països desenvolupats “haurien passat de curs”. ●

Un de cada tres repetidors espanyols ha assolit el nivell de competència bàsic de l’avaluació de PISA