El perruquer revolucionari que va acabar pentinant el rei

La vida de Pascual iranzo va ser, com a mínim, de pel·lícula. La llum del carismàtic estilista català, que va tenir entre la seva clientela fixa el rei Joan carlesi i l’escriptor García márquez, es va apagar ahir als 92 anys. La seva passió per la perruqueria, una vocació familiar, va començar a cop de tragèdia quan el seu pare, que regentava una petita barberia al barri de sants va emmalaltir i va perdre un braç. en Pascual es va fer càrrec del negoci i pel camí va aconseguir alguna cosa més: revolucionar la perruqueria masculina.

Anarquista i d’origen obrer, iranzo es va formar com a estilista a França. Quan va tornar a catalunya i va començar a dirigir la perruqueria del seu pare es va introduir a poc a poc en els cercles intel·lectuals de barcelona, una cosa que, a més d’engrossir la seva cartera de clients amb personalitats destacades, li va permetre participar en reunions i tertúlies que van nodrir la seva visió del món i la seva manera d’entendre la imatge personal. segons explica l’actriu argentina bárbara brailovsky, que li va dedicar el documental biogràfic Qué tal Pascual el 2019, iranzo era molt més que un perruquer, es considerava ell mateix un assessor de la imatge personal i de l’expressivitat corporal. “Va aconseguir construir una filosofia per a l’ofici de perruquer, resignificant-lo”, explica brailovsky.

La dècada dels anys seixanta, iranzo va introduir el concepte d’assessoria d’imatge masculina en perruqueria. Va indagar en la psicoestètica de la imatge i l’elegància personal i als anys noranta va crear una línia de cosmètica masculina. Una cosa inaudita en aquell temps en la indústria de la bellesa, molt enfocada en el públic femení.

La revolucionària visió d’aquest mestre de la tisora l’ha convertit amb el temps en una figura destacada en la comunitat barcelonina. Un reconeixement que es va materialitzar el 1998 amb la creu de sant Jordi, així com en una extensa llista de guardons al llarg de la seva dilatada carrera, entre els quals destaca també La rose d’Or, el premi més important atorgat al

Va ser un orfebre de la perruqueria, un creador d’estètiques pròpies amb el do de compartir el seu talent

Festival internacional de París, el 1959.

A la butaca de la seva perruqueria s’hi han assegut personalitats com el cantant Joan manel serrat –fidel client del seu savoirfairedurant més de 50 anys– el banquer emilio botín i el poeta Joan brossa.

els qui van entaular amistat amb ell expliquen que era una persona vital, espontània, generosa i molt divertida. “en Pascual era una síntesi habitada per aquells grans amics i vivències pròpies que el van convertir en una paleta de colors preciosos, d’una estètica única i singular. Va ser com un orfebre de la perruqueria, un artista i creador de les seves pròpies estètiques amb el do de compartir i de fer circular els seus sabers i la seva experiència de manera generosa”, afegeix brailovsky.

el nom del cèlebre perruquer i la seva manera d’entendre la perruqueria masculina s’ha expès els últims anys més enllà de barcelona. el negoci familiar ara és una cadena que disposa de quatre locals a la capital catalana i un a madrid.

“si hagués de dir el més especial d’ell crec que seria la seva enorme curiositat i permeabilitat amb els seus clients, que es transformaven molt ràpidament en grans amics”, sentencia la directora de Qué tal Pascual.