La Vanguardia (Català-1ª edició)
El gran salt de la cultura digital catalana
Ars Electronica, un festival que se celebra a la ciutat austríaca de Linz, és la referència europea en art desenvolupat en nous mitjans. En el moment de la seva creació, fa quatre dècades, el PC encara no havia arribat a les llars i el mòbil era un gadget de pel·lícules de ciència-ficció. L’esdeveniment va ser concebut per un grup de visionaris format per artistes, tecnòlegs i periodistes. Sempre s’ha valorat d’Ars Electronica que no fos un festival elitista: des del primer moment va mirar de guanyar-se el gran públic.
La rellevant presència catalana a l’Ars Electronica que comença avui dona la mesura del nivell d’ambició dels artistes, hubs, fundacions i institucions que treballen a Barcelona i altres localitats en l’entorn de l’art digital. No és forassenyat pensar que la ciutat s’està posicionant com un referent global en aquest àmbit.
Si aquesta feina en xarxa acaba cristal·litzant en nous centres d’art, en un festival o en programes de beques és una qüestió que encara s’ha de veure. Dependrà, entre altres factors, de la capacitat d’articular lideratges compartits. És a dir, de la generositat, per part de tots, per renunciar a protagonismes i donar suport a les iniciatives que en el temps s’hagin posicionat millor.
D’entrada, la unió de forces de l’Institut Ramon Llull, del hub d’art, ciència i tecnologia Hac Te i de la New Art Foundation ha portat a Linz sis projectes catalans. Els firmen els artistes Antoni Muntadas; Mónica Rikic; Esther Rodríguez-Barbero; Yolanda Uriz Elizalde; Santiago Vilanova / Playmodes i el col·lectiu Sara Dean / Beth Ferguson / Marina Monsonís.
Aquests projectes sorgeixen de l’Ars Electronica Garden Barcelona (un Ars Electronica deslocalitzat que es va celebrar durant la pandèmia i que ja va donar pistes sobre el dinamisme de l’art i ciència a la ciutat), dels programes del simposi Isea 2022 (que va atreure a Barcelona representants de l’art electrònic d’arreu del món) i dels projectes desenvolupats des d’Hac Te.
Des de Barcelona, hi participarà també la Fundació Quo Artis, que exposarà obres desenvolupades en el marc del programa europeu Roots & Seeds, amb artistes com Posthuman Studies Lab, Laura Cinti, Joaquín Jara o el col·lectiu Epicuro Lab. I seran així mateix presents l’estudi multidisciplinari Domestic
Data Streamers, amb l’obra 730 Hours of Violence, i Espronceda, amb l’artista Solimán López.
Una obsessió de les persones que treballen en aquest àmbit a Barcelona és – en la línia de Linz– dirigir-se a les grans audiències, fins i tot amb el risc de no aconseguir l’èxit desitjat. Va ser un dels propòsits del professor de la UOC Pau Alsina, quan abans de l’estiu va dirigir Isea 2022, i és un dels requisits que es plantegen els responsables del festival Sónar abans de programar una activitat en el Sónar+D: evitar els actes restringits a quatre acadèmics.
Un dels factors que conviden a pensar que aquesta aposta per ser una ciutat d’art i ciència pot tenir continuïtat és el suport de les administracions, com el que dona el Ramon Llull per facilitar la presència catalana a Linz. El seu director, Pere Almeda, es mostra partidari de fomentar el canvi de paradigma, i es remet per a això al procés de reflexió estratègica que ha impulsat l’institut inspirat pel lema “Fear of missing out” (por que passi de llarg, o por de perdre l’oportunitat que acabi passant).
Barcelona, ciutat fèrtil en històries culturals d’èxit, té el repte de prendre nota de les oportunitats perdudes els últims anys per treure més partit de les seves fortaleses. ●
Artistes, institucions i ‘hubs’ de Barcelona tindran una presència rellevant al gran festival d’art tecnològic de Linz