La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brutal caiguda de Roglic a la recta final de l’etapa
L’eslovè pateix un dur contratemps a l’esprint quan havia obert forat amb Evenepoel, que havia punxat
Increïble. El que havia de ser una etapa de transició entre Sanlúcar de Barrameda i Tomares (189,4 km) va acabar convertida en un complet caos. Un final ple de sobresalts que va començar amb un fortíssim atac per sorpresa de Roglic a menys de tres quilòmetres per al final que pretenia desconcertar el líder. Gairebé alhora Evenepoel punxava i el seu liderat semblava que perillava. Una situació impredictible després d’una etapa sense complicacions. A la roda de l’eslovè van marxar Pedersen, Ackermann, Van Poppel i Wright. Ni Mas ni Ayuso ni Carlos Rodríguez van poder respondre. Però quan el del Jumbo cavalcava a la recerca d’uns segons que l’acostessin al liderat, va tenir una duríssima caiguda en plena recta de meta.
El triple campió de la Vuelta va acabar com va poder l’etapa ajudat per un company i es va desplomar sobre una tanca. Masegat, ensangonat i amb la mirada perduda. Intentava agafar aire mentre assimilava el que acabava de passar. Els cops al seu cos eren profunds. En la caiguda havia picat amb duresa amb el costat dret. El genoll i el colze rajaven sang. Havia intentat posar en seriosos conflictes el líder amb un atac per sorpresa. I ho havia aconseguit. Però la seva valentia va ser atropellada altre cop per la seva mala fortuna amb les caigudes i tot això podia haver-lo deixat sense opcions de triomf i qui sap si també d’un podi merescut.
Posteriorment, els jutges van decidir adjudicar a Roglic el temps del grup davanter i a Evenepoel el del pilot, que va arribar a vuit segons. Una decisió no exempta de polèmica, ja que a les imatges no queda clar quan va patir la punxada el corredor belga i si va continuar avançant per entrar a la zona d’exclusió una vegada va punxar. La tranquil·litat del líder després del contratemps era total, i donava a entendre quina seria la decisió.
Els vuit segons que retalla és una diferència molt curta per al sacrificat l’eslovè, que haurà de fer un recompte de danys. En un primer comunicat, la Vuelta va explicar que patia “policontusions. Ferides superficials a colze dret, maluc dret, genoll dret i zona costal”, i se li va aplicar “una cura local”. El que ve a partir d’ara són tres etapes amb duresa, especialment la de demà, amb final a l’alt del Piornal, i la de dissabte, amb final a Navacerrada. De moment, avui tindrà un dur examen amb un terreny trencacames entre Aracena i el monestir de Tentundía (162,3 km), amb una ascensió final de 9,3 quilòmetres amb rampes properes a un 8%.
Al davant, Mads Pedersen (Trek) va celebrar un triomf en què pocs es van fixar. La imatge de Roglic estampant-se contra el terra va ser massa impactant. El danès va confirmar que és clarament l’esprínter en més bon estat de forma amb el seu segon triomf a la Vuelta, a més de dos segons llocs més durant la primera setmana. A Tomares va aconseguir tancar el forat amb Ackermann i Roglic després de l’atac d’aquest últim i després va tenir forces per guanyar amb solvència. Si decideix repensar-se la negativa a participar en el Mundial d’Austràlia sens dubte serà un dels més ferms candidats a la victòria.
L’arribada a Tomares tenia trampa. Després d’una llarga travessia sobre el pla de 185 quilòmetres esperava una emboscada en forma de dur repetjó. Fins aquell moment els protagonistes havien estat Ander Okamika (Burgos-BH) i Luis Ángel Maté (Euskaltel-Euskadi), que van mantenir-se escapats durant tota la jornada fins que quan faltaven 20 quilòmetres el pilot, encapçalament per Trek i Cofidis, van posar un ritme frenètic a un final ple de desconcert.
Doncs res, els savis del tennis ja fan càlculs.
Aquest cap de setmana, Carlos Alcaraz (19) es podria convertir en el líder del circuit ATP més jove de la història, privilegi que fins ara té Lleyton Hewitt (20 anys, 8 mesos i 23 dies, l’any 2001).
No direm que Hewitt fos un one hit wonder (seria líder mundial durant 80 setmanes; s’apuntaria un títol a Wimbledon i un altre al US Open, i també va arribar a disputar una final a Melbourne), però sí que és cert que el seu govern seria enderrocat aviat per Roger Federer i definitivament empetitit per Rafael Nadal i Novak Djokovic.
Són els membres del Three.
El del Jumbo retalla 8 segons a la meta a Evenepoel, i Pedersen conquereix la segona victòria a la Vuelta