La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ciutat de Mèxic
Si avui és dilluns, això és Oshkosh (Wisconsin). Si és dimarts, Frisco (Texas). Si és dimecres, Greensboro (Carolina del Nord). Dijous, Wilmington (Delaware). Divendres, Grand Rapids (Michigan), Dissabte, Albuquerque (Nou Mèxic). Diumenge, Westchester (Nova York). I si la setmana tingués més dies, els Capitanes de la Ciutat de Mèxic lluirien les seves habilitats a Bismarck (Dakota del Nord), Austin, Sioux Falls, Portland (Maine), College Park (Geòrgia), Lakeland (Florida), Detroit, Springfield (Illinois), Cleveland, Santa Cruz (Califòrnia) o qualsevol altre lloc de l’Amèrica profunda, la dels seguidors de Donald Trump, els motels, els McDonald’s d’autopista, els adhesius en defensa del dret a portar armes i les esglésies evangelistes que amenacen els pecadors amb el foc de l’infern.
Però als Capitanes de la Ciutat de Mèxic, amb el seu entrenador granadí Ramón Díaz al capdavant, no els importa aquesta vida nòmada, les nits en llits d’aigua i el soroll interminable de les màquines de fer gel, ni els viatges sense fi per la Interestatal 95 o 77, o la que sigui, ni els predicadors que anuncien la fi del món o la segona arribada del messies. Són a l’NBA, encara que sigui a la Lliga G, el planter o divisió inferior, l’equivalent de les Lligues Menors en beisbol.
Els Capitanes van néixer el 2017 com a resposta a l’afició creixent al bàsquet a Mèxic. I després de tres anys a la Lliga Professional del país, van aconseguir ser convidats a la Lliga G, on els equips de l’NBA desenvolupen les seves promeses i donen partits a jugadors que acaben de sortir de lesions, una combinació de joves i veterans que cremen els últims cartutxos. El sou és molt poca cosa (uns 40.000 euros a l’any), el justet per viure en una societat on un policia que tot just ha sortit de l’Acadèmia de Los Angeles cobra el doble. Es tracta de somiar.
Els Capitanes van negociar l’ingrés a la Lliga G per cinc anys a partir de la temporada 2020-2021, però la pandèmia els va esguerrar els plans, com a tants d’altres, amb Díaz treballant a distància des de casa seva, a Espanya, videoconferències per Zoom, i hores i hores de mirar partits dels futurs rivals. L’any passat, també per culpa del coronavirus i el seu impacte sobre el calendari, l’equip va tenir com a quarter general un complex d’apartaments al nord de la frontera, a Fort Worth (Texas). I només en aquesta campanya gaudeix de casa pròpia, el Mèxic City Arena d’Azcapotzalco, al D.F., amb capacitat per a 21.000 espectadors. Fins i tot té una mascota, una salamandra aquàtica en perill d’extinció anomenada Juanjolote.
Així com fa anys que l’NFL prepara una expansió a Europa i aquest any es jugaran tres partits oficials a Londres i un altre a Munic, l’NBA també preveu ampliar els seus horitzons. Els Capitanes són l’únic equip de fora dels Estats Units i el Canadà que forma part de la seva estructura, i serien els principals candidats per competir algun dia amb Warriors, Lakers, Celtics i Knicks.
Els Capitanes van néixer fa sis anys, quan els productors de cinema Moisés Cosío i Rodrigo Trujillo van aconseguir entrades per veure a l’Staples Centre l’últim partit de Kobe Bryant, en què va anotar seixanta punts. Poc després van passar a formar part d’un grup d’inversors que va
Un jugador de la Lliga G de l’NBA guanya 40.000 dòlars per temporada, la meitat que un policia de Los Angeles
comprar els drets d’un equip de la Lliga Nacional de Bàsquet Professional. I d’allà, a l’NBA.
La immensa majoria de jugadors no passen mai més enllà de les gasolineres de carretera, els cartells proarmes, els bars country i les creus de les esglésies il·luminades de nit. Però sempre n’hi ha algun que aconsegueix fer realitat el seu somni. ■