La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Executiu bonifica l’augment de quota de les empleades de la llar
Cobraran l’atur i s’haurà de justificar l’acomiadament
La situació laboral de les 370.000 empleades de la llar que hi ha a Espanya canvia radicalment a partir del decret llei que va aprovar ahir el Govern central. Una decisió que segueix els tocs d’atenció del Tribunal de Justícia de la UE i a la ratificació al juny del Conveni 189 de l’OIT, i que ara desemboca en la inclusió d’aquest col·lectiu, des de l’extraradi laboral al centre de l’Estatut dels Treballadors.
Suposa que les treballadores de la llar tindran dret a l’atur, estaran en l’àmbit de la prevenció de drets laborals i que desapareixerà el molt particular acomiadament per desistiment que se’ls aplicava i que no requeria cap justificació. Perquè el cost sigui assumible per als patrons, s’estableix una bonificació d’un 80% en la cotització al subsidi d’atur i s’ampliarà en alguns casos l’actual d’un 20% de contingències comunes.
“Aquesta norma avui permet que tinguem avui un país millor, que posa al centre el benestar per a les que fins a dia d’avui han estat les grans oblidades, les dones treballadores més vulnerables”, va dir la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, quan va presentar el decret.
Són tres els elements centrals del canvi adoptat. El primer és el dret a cobrar l’atur. Ja en la pandèmia es va improvisar una prestació especial per a aquestes treballadores. Va ser un avançament que ara es converteix en estructural. Es normalitza.
La segona gran novetat és que s’elimina l’acomiadament per desistiment, una opció considerada arbitrària que permet acomiadar sense haver de justificar el motiu i amb una indemnització reduïda de 12 dies per any treballat amb un topall de sis mesos. Aquesta fórmula decau i caldrà argumentar l’acomiadament, tot i que, atès el caràcter especial de la relació laboral de les treballadores de la llar, s’estableixen tres casos particulars d’acomiadament: per disminució d’ingressos de la unitat familiar o increment de despeses per circumstància sobrevinguda; per modificació substancial de les necessitats de la família que justifica prescindir de l’empleada, i perquè el comportament del treballador fonamenti la pèrdua de confiança. L’extinció del contracte s’haurà de fer per escrit i amb dret d’indemnització de 12 dies per any amb sis mesos de límit.
Per facilitar que les famílies patrones puguin assumir les noves despeses i també perquè es regularitzin situacions, s’ofereix als patrons una reducció d’un 80% de les seves aportacions a la cotització per atur i al Fons de Garantia Salarial. A més, si actualment hi ha una reducció d’un 20% de la cotització per a contingències comunes i un 45% per a les famílies nombroses, s’ampliarà amb percentatges més alts de reducció segons criteris de renda i patrimoni. Les famílies amb menys ingressos podran obtenir un percentatge de bonificació més gran. Aquests requisits i els percentatges de reducció s’elaboraran a través d’un reglament.
“Com és possible que hàgim hagut d’esperar al primer terç del segle XXI perquè les treballadores de la llar conquereixin els seus drets en sentit ple?”, es va preguntar Díaz, referintse a un col·lectiu en què un 95% són dones, i a més d’edats avançades, amb un nombre molt reduït de joves. Per completar la radiografia del sector, es pot afegir que gairebé la meitat són estrangeres, un 44% per ser exactes, i que n’hi ha una gran concentració a Madrid, molt per sobre del que li correspondria en relació amb la seva població. ■
El mercat borsari s’enfonsa. Aquest any, les pèrdues acumulades per l’Ibex són d’un 10%, i totes les borses mundials viuen una caiguda lliure. Les causes: el tall definitiu del gas rus i el convenciment que dijous vinent el BCE apujarà tipus almenys un 0,75% per controlar la inflació. En aquest context, hi ha analistes que comencen a fer comparacions amb el setembre del 2008, quan es va iniciar el crac financer.
El càstig als estalviadors que s’està produint enfonsa encara més el pessimisme que ens envaeix. L’ efecte pobresa comença a impactar a les classes mitjanes. De la mateixa manera que els consumidors comencen a gastar quan els mercats van bé perquè se senten més rics, frenen en sec el consum quan comproven que s’ha volatilitzat una part important dels seus estalvis.
El pessimisme que es respira s’aguditza quan es multipliquen les males notícies. La guerra d’Ucraïna sembla haver-se convertit en un atzucac. El sentiment que estem donant puntades de peu a Putin al nostre propi cul s’està expandint cada vegada més entre els europeus. Tots els indicadors assenyalen que Rússia està guanyant la primera guerra econòmica mundial.
Davant aquesta difícil conjuntura la pregunta del milió és què hem de fer. En l’àmbit individual no ens queda cap altra sortida que aguantar el ruixat que ens cau al damunt i resar. En l’àmbit col·lectiu, Europa sembla disposada a arribar fins al final amb el convenciment que
Es redueix un 80% la cotització per atur i s’ampliarà l’actual 20% de reducció de la quota a la Seguretat Social
Espanya hauria d’articular un gran pacte d’Estat per fer front a les conseqüències de la guerra
Ucraïna pot convertir-se en la tomba de Putin, tal com diu el president nord-americà Joe Biden. Ara bé, com a país, Espanya hauria d’articular un gran pacte d’Estat per fer front a les conseqüències de la guerra, tal com ho estan fent els nostres veïns.
Res més lluny de la realitat. L’economia espanyola ha entrat en campanya electoral. Així ho ha decidit el president Pedro Sánchez, disposat a revertir els mals resultats que li donen les enquestes. El 28 de maig, data de les eleccions municipals i autonòmiques, se la juga. Si perd, serà pràcticament impossible guanyar les generals, que se celebraran mig any després. Per aquesta raó, totes les decisions que s’adoptin a partir d’ara estan pensades per guanyar vots i totes les que siguin impopulars s’ajornaran fins a la pròxima legislatura. És a dir, vivim una situació semblant a la de la República amb les carreteres electorals, es començaven per guanyar els comicis i, una vegada guanyats, s’abandonaven per falta de diners.
No és només l’Administració central qui farà uns pressupostos expansius i gastarà el que calgui per guanyar vots, sinó que faran el mateix les administracions autonòmiques i municipals. Això, a curt termini, estirarà el creixement, però a mitjà termini és la nostra tomba. El nostre problema no és que sigui un setembre negre, sinó que s’acosta tot un any de paràlisi electoral.