Shinta Rati,

Creadora de l’escola internat alcorànica Al-Fatah per a persones transgènere

Tinc 60 anys. Vaig néixer home a Yogyakarta, a Java Central (Indonèsia), on visc. Soc transgènere i orfebre. He creat l’única escola islàmica del món dirigida per i per a dones transgènere. Ensenyo l’Alcorà a 62 estudiants transgènere i preguem, i lluito pels seus drets. Soc musulmana practicant

rò vam poder reobrir gràcies al suport de gent poderosa de l’entorn religiós i social.

Moltes waria viuen al seu centre.

A les waria els costa trobar feina, a tot estirar en troben de ballarins tradicionals, artistes de carrer que viuen de les almoines o treballadores sexuals.

Expliqui’m la seva pròpia història.

Vaig néixer en un entorn familiar molt musulmà, érem vuit germans, jo soc el tercer i sempre em vaig sentir dona.

Va ser un problema?

No, ho van acceptar des que era petit, sempre jugava amb nines. Als 18 anys ja em vaig vestir com a dona. Però a la majoria de transgèneres les seves famílies els giren l’esquena i els fan fora de casa.

Mal començament.

No tenen formació ni accés al mercat laboral. Al centre també ensenyem anglès, cuina, arts i oficis, perquè tinguin més habilitats per enfrontar-se a la vida.

Però no se’ls va arribar a considerar semideus?

Els bugis del sud de Sulawesi tenien cinc gèneres, un dels quals, els bissu, eren transgènere i considerats semideus, els que transmetien els missatges de Déu al rei. Avui queden onze bissu, la majoria van ser executades l’any 1965 per musulmans extremistes.

Com es financen vostès?

Amb donacions, i també tenim una fundació a Nova York que ens dona suport financer.

Creix l’islamisme fonamentalista a Indonèsia?

Sí, per això l’Estat ha tancat el principal grup: l’FPI (The Islamic Defenders Front).

Què ha après portant aquest centre?

La situació més emocionant que he viscut és quan després de la peregrinació a la Meca no teníem gens de diners per fer el sacrifici d’una cabra o un búfal com és tradició.

I?

Com que no podíem fer-ho vam decidir llegir l’Alcorà sencer deu vegades i es va obrar el miracle: quan vam finalitzar les oracions, vam rebre una donació i vam poder comprar la cabra.

De què se sent més orgullosa?

De poder ajudar la gent gran que és transgènere, de donar-los un funeral i un enterrament digne quan moren.

Vostè és molt considerada.

I també em sento tremendament orgullosa d’haver canviat la professió de moltes transgèneres de prostitutes a perruqueres, massatgistes, maquilladores..., i treure-les del cercle de la pobresa, fins i tot tenim un banc solidari amb préstecs sense interès.