La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quanvaapregar
a la mesquita,
ho fa al costat femení o masculí?
Alguna waria (dona transgènere) es vesteix d’home per anar a la mesquita, mentre que altres com jo vestim de dona i anem al costat femení.
Sense problemes?
Van ser precisament els prejudicis i insults al lloc d’oració públic el que em van portar a crear Al-Fatah Pesantren.
Una escola alcorànica per a dones transsexuals.
Sí, en una casa tradicional javanesa que era propietat de la meva àvia. Molt de temps enrere les waria eren acceptades a Indonèsia.
Indonèsia, llar de més musulmans que qualsevol altre país.
Sí, on l’homosexualitat i la transsexualitat no són il·legals, però després de la reforma, el 1998, van començar a ressorgir les organitzacions fonamentalistes islàmiques i tot es va tornar molt més conservador.
Per això el seu refugi.
Va acabar sent incòmode resar en mesquites, molta gent et repudia, i vaig pensar que seria millor per a nosaltres estar juntes que assegudes soles a casa pregant plenes de dubtes espirituals. Ara som una família.
Quina mena de dubtes tenen?
La fonamental és si sent transgènere, i en molts casos exercint la prostitució, som dignes de Déu, persones acceptades per l’islam o pecadors.
Què els diu vostè?
Que a Al·là no li importa si ets transgènere sinó el que hi ha al teu cor. Vaig anar a parlar amb l’imam per exposar-li la qüestió i em va dir que jo era una persona acceptada i havia de continuar pregant.
Un consol.
Al-Fatah es va convertir en un lloc on seguir aprenent l’Alcorà guiades per l’imam, i un lloc on resar diàriament sense sentir-nos amenaçades o soles al món. Avui al centre hi ha molta alegria.
Va trobar suports a més del de l’imam?
Al principi, quan vam obrir el centre el 2008, vaig tenir el suport d’altres líders religiosos locals i professors d’universitats islàmiques. Però el febrer del 2016 vam patir un atac de la Gihad Islàmica.
Això deu fer molta por.
Vam tancar el centre, massa amenaces, pe
Ibu