Se celebra el Centenari del Romanticisme al Laberint

Posats a celebrar el primer Centenari del Romanticisme, cap escenari millor que el parc del Laberint. Era sabut que el marquès d’Alfarràs, el seu propietari, hi col·laboraria encantat, perquè hi havia precedents molt recordats de cessió d’aquest conjunt per a actes culturals de categoria singular.

3 de juny del 1930, a les quatre de la tarda. Els reis i família, presents a Barcelona des de feia dies, van presidir aquella elegant i cuidada representació. No hi va faltar cap primera autoritat.

Aquest veritable museu a l’aire lliure aportava una escenografia emocionant. N’hi havia prou, doncs, situant-hi una actuació que tingués el nivell exigible. Se’n va encarregar la comissió formada per Isabel Llorach, el col·leccionista Manuel Rocamora i el decorador Santiago Marco, entre d’altres.

Un grup de parelles formades pel que la crònica descrivia com a “selecte grup de senyoretes i joves de l’alta societat”, lluint un cuidat vestuari de l’època, va fer la seva entrada a l’històric laberint enjardinat. Van escenificar els jocs i passejos d’en altre temps, mentre el públic es dirigia al lloc reservat de la terrassa superior, altura

Vestuari, balls, gastronomia, poesia i música evocaven l’ambient i l’estil del 1830

que oferia una impecable visió atractiva i global.

Quan tots ja van estar situats, va començar una competició en què els joves provaven d’alliberar les seves dames, reunides al Templet de l’Amor. La parella vencedora va ballar el vals de Strauss Le beau Danube bleu.

Rosario Coscolla, rapsode, va desgranar un pom de poesies de Manuel de Cabanyes, poeta molt representatiu del període evocat.

L’orquestra Unió Musical va oferir una sèrie de composicions d’allò més variades, i les parelles van ballar amb ritme afinat al so ja fos de la polka, el vals, el xotis, el rigodon o els llancers.

El festival romàntic va acabar amb berenar a l’estil d’aquella època servida pel Ritz a la terrassa de la Cascada, cosa que així permetia alhora admirar llavors l’actuació del cos de ball del Liceu, amb els primers ballarins Carme Salazar i Joan Magriñà, tot sota la direcció de Pauleta Pàmies.

Als reis, el marquès i les seves famílies els va ser ofert el berenar en un saló interior. Una vegada va haver partit tot el públic, l’infant Jaume es va estimar més quedar-se per recórrer tot sol la tortuositat del laberint i intentar descobrir la sortida. ●