Gols amb molt odi

La nova temporada futbolística a la televisió ha portat moltes novetats aquest curs, especialment el repartiment dels partits de Lliga entre dues plataformes: Movistar+ i DAZN. Totes dues cadenes han introduït alguns canvis, amb més o menys encert, per donar més ritme a la retransmissió dels partits, la majoria orientats a acostar-se a l’univers digital. N’és un exemple clar l’impuls que s’ha donat a la reacció dels comentaristes en el moment que han de cantar els gols, emetent la seva imatge en pantalla en una petita finestra, cosa que, personalment, penso que en televisió no funciona perquè distreu l’espectador de l’acció principal i atorga un protagonisme excessiu al comunicador, de manera que trenca una de les regles bàsiques de la professió.

En aquest nou univers es va fer viral les primeres jornades la periodista Alba Oliveros, que té l’honor d’haver passat a la història del mitjà per haver estat la primera narradora de la Primera Divisió en un partit de pagament. La val·lisoletana, no obstant això, no ha copat titulars ni protagonisme en xarxes socials per aquesta efemèride, sinó per les crítiques i les burles que ha rebut per la manera de cantar els gols, que s’han diversificat també en el seu estil de narració. El seu debut al Rayo Vallecano-Mallorca no va passar a la història per haver fet un pas més cap a la paritat de gènere en un sector tradicionalment masculí, sinó perquè alguns indesitjables van decidir anar a la barra lliure del bar de les xarxes socials per dedicar-li tota mena de mems, instant-la fins i tot a deixar la feina.

És un cas clar de mansplaining, ja que van ser molts els homes que es van adreçar a la professional en to paternalista, com si Oliveros no estigués especialitzada i preparada per fer la retransmissió després d’una dilatada trajectòria professional. Un altre exemple de micromasclisme social, més o menys acceptat, amb una mirada crítica que no veiem en altres professionals homes. Sense anar més lluny, Casillas i Mendieta s’han estrenat aquesta temporada com a comentaristes amb una posada en escena no només partidista en el cas de l’exporter del Reial Madrid, sinó també soporífera i amb una clara manca de ritme. En la història de les retransmissions, hi ha narradors mediocres que conviden a anarse’n a dormir i deixar de mirar el partit. Ni van tenir les mateixes crítiques ni s’ha fet ni un sol mem. Segur que Oliveros continuarà aprenent i, si cal, millorarà. Però per això alguns han de tornar a la caverna d’on han sortit. ●