La Vanguardia (Català-1ª edició)
Diada, malgrat tot i tots
El pas de milers de catalans de rebutjar l’autonomisme a abraçar l’independentisme va ser un salt molt ràpid que va sorprendre fins i tot els mateixos partits polítics que es van deixar arrossegar pel clima creat. Una vegada es va declarar la independència de forma simbòlica al Parlament i es va veure que no hi havia manera possible de dur-la a terme sense una revolta popular de conseqüències imprevisibles i que només una minoria es veia capaç de secundar, l’independentisme va iniciar un camí de tornada a les posicions autonomistes. El retorn al punt de partida és molt més lent i dolorós, a diferència de la satisfacció i convicció que existia quan s’apostava per l’aventura independentista.
La falta d’un lideratge valent que parli de manera clara i les batalles tacticistes dels dos grans partits, Junts i Esquerra, expliquen el desconcert i pessimisme que hi ha avui en el moviment sobiranista. Justament aquesta setmana, prèvia a la Diada d’avui, ha estat especialment desagradable amb tota mena d’acusacions creuades entre els uns i els altres. Potser, per ser justos, caldria salvar la posició d’Òmnium Cultural, que ha evitat entrar en la lluita caïnita d’altres. Es podria escriure que, en general, s’ha tocat fons, però m’atreveixo a opinar que el pitjor encara ha d’arribar.
Tot això no evitarà que avui milers de catalans surtin al carrer per fer-se sentir, com van fent des de fa molts anys. No ho fan ni els espanyols, ni els francesos, ni els alemanys quan tenen la seva festa nacional, perquè no en tenen cap necessitat. Però a Catalunya hi continua havent una àmplia majoria que no està satisfeta del paper que li toca fer dins de l’Estat espanyol. I que se sent ofesa pel tracte que rep, fiscal, policial o judicial. Pedro Sánchez és dels pocs dirigents espanyols conscients d’aquesta situació, com ho va ser José Luis Rodríguez Zapatero, i està fent passes en la bona direcció. Em direu que lents, però són significatius. Abans d’acabar l’any, en culminarà segurament un altre. Però el malestar d’una part important de la ciutadania persisteix i per això, avui, malgrat tot i tots, milers de catalans tornaran a sortir a manifestar-se.