La Vanguardia (Català-1ª edició)
Carles III hereta un país en dificultats
Els britànics es troben de sobte amb nova primera ministra i nou rei
Si fos un partit de bàsquet o de futbol americà, el Regne Unit hauria demanat temps mort. Per meditar el que està passant i elaborar una estratègia. Massa coses alhora. La caiguda de Boris Johnson, el nomenament d’una nova primera ministra, Liz Truss, i menys de quaranta i vuit hores després la mort de la reina i la pujada al tron de Carles III. Tot això amb el rerefons del triple desafiament, cada vegada més peremptori, del canvi climàtic, la dependència energètica i el deteriorament més acusat de la qualitat de vida en diverses generacions. Amb la inflació desfermada, la recessió trucant a la porta, la lliura esterlina en caiguda lliure davant el dòlar, vagues convocades en tots els sectors, perspectiva d’apagades elèctriques, falta crònica d’inversió, la productivitat per terra, uns serveis públics disfuncionals, el Brexit... Algú en dona més?
Temps mort, com el ciclista que baixa esgotat de la bicicleta a meitat de l’ascens a un port de muntanya, o l’escalador que necessita un descans abans de tornar a clavar els grampons al gel, mentre els núvols es van tornant cada vegada més negres al voltant. Un país en estat de suspensió, amb la jornada futbolística cancel·lada per evitar la imatge poc edificant, enmig del dol nacional, de fanàtics insultant-se a les grades o barallant-se al voltant dels estadis, o que algun energumen o borratxo interrompés amb crits el minut de silenci per donar la nota. El classisme està molt més arrelat del que sembla a primera vista. Ahir sí que es va poder jugar al rugbi o al criquet, esports més aristocràtics i de gent educada. Però en el futbol, per molt que ara la lliga anglesa sigui la més rica del món, hi ha encara massa gamberro.
Temps mort, mentre set milions de britànics estan en llista d’espera per a operacions a la pública. Netflix ha suspès el rodatge de la cinquena temporada de The crown ( que ni tan sols es fa en aquest país), el Banc d’Anglaterra ha ajornat fins després del funeral de la reina Elisabeth II (dilluns 19) l’esperat anunci de la pujada dels tipus d’interès fins a un 0,75%, cosa que complicarà la vida a tothom que està pagant una hipoteca. El Parlament de vacances, i tota l’activitat política. Cap iniciativa, cap projecte de llei, res, niente, rien, nichts, nada. Encara bo que Truss havia presentat el mateix matí de la mort de la monarca el seu pla per congelar les tarifes de la llum i el gas més o menys als nivells actuals, i que no es disparin a partir de l’octubre. Si no, ni això...
Temps mort, i no dels de trenta segons, mentre que les ambulàncies triguen fins a setze hores a arribar des del moment de la trucada (més val que no t’estiguis morint), i es triga sis mesos a aconseguir la renovació del passaport o el carnet de conduir, en un país víctima del fracàs intel·lectual, moral i polític dels últims vint-i-cinc anys (des de mitjans del mandat de Tony Blair), amb els sous estancats, la càrrega fiscal més elevada en setanta anys (des que Elisabeth va pujar
El primer que ha fet Carles és cridar a l’ordre els seus fills i que es deixin fotografiar junts
La proclamació del nou rei va ser una cerimònia arcaica, versió ‘unplugged’ de la sèrie ‘The crown’
al tron), unes infraestructures deteriorades, dependència massiva de l’Estat, la veneració irracional d’un NHS (Sistema Nacional de Salut) col·lapsat, que havia renunciat a l’energia nuclear, al carbó, al fracking (que ara sembla que tornarà) i el petroli de mar del Nord, incapaç de construir carreteres noves, ni cases noves, ni res de nou, amb problemes a les cadenes de subministraments, que paga el preu del Brexit i de l’austeritat que va imposar David Cameron i van continuar els seus successors tories.
Però tot això ha quedat relegat per uns dies a l’oblit, amb el país