El poble aliè a la corona

Després de 48 hores de cobertura monolítica i hagiogràfica de la mort d’Elisabet II que ni deixa un respir per a un partit de futbol, creix la sensació a Anglaterra que els mitjans de comunicació i els poders polítics estan més desconnectats de la realitat de l’opinió pública del que es pensava.

Com resumeix l’escriptor, i veterà del moviment de protesta del 1968, Tariq Ali, avui al diari italià Il Manifesto: “No he vist cap indici de tristesa als carrers de Londres; la majoria de la gent jove és totalment indiferent respecte a la monarquia”.

Indiferència és el que es palpa també al nord d’Anglaterra. Per a molts britànics – integrants d’aquesta majoria silenciosa que fa zàping inútilment a la recerca d’un canal que posi Coronation Street–, la mort d’Elisabet és una anècdota.

Aquí a Liverpool hi ha coses molt més importants en què pensar ara que els dies s’escurcen i els vespres es refreden. Com, per exemple, la previsió que més de la meitat de la població no podrà escalfar casa seva a l’hivern.

No n’hi ha gaires que es fien del pla de Liz Truss de posar un sostre sobre el preu energètic. En tot cas, la despesa mitjana actual en electricitat és tan elevada que la crisi ja és una realitat per a milers de famílies. The Guardian va informar fa dues setmanes que les olles comunes en barris populars de Liverpool s’han quedat sense aliments a causa d’un excés de demanda.

Si hi ha una religió i un rei a Liverpool és el futbol. D’aquí la perplexitat de molts per la suspensió dels partits de la Premier League com a “mostra de respecte pel dol de la nació”. Al capdavall, fa sis setmanes, al partit de l’Escut comunitari contra el Manchester City, els seguidors del Liverpool van esbroncar l’himne nacional, amb el príncep Guillem assegut a la llotja.

Això és habitual. Des del 1965, quan el Liverpool participa en la final de la copa, els seus aficionats canten, en lloc del “God save our gracious Queen”, “God save our gracious team”.

Això sí, ni a Liverpool s’atrevirien a cantar allò dels seguidors del club irlandès Shamrock Rovers: “Lizzie is in a box” (‘Elisabet és en una caixa’), que van entonar a l’inici del partit a Dublín dijous al vespre.

A l’altre costat del riu Dee, a Gal·les, no és només indife

Perplexitat a Liverpool per la suspensió de la Premier League

rència. Uns quants esperen que el regnat de Carles III sigui l’inici d’una reconfiguració de la Unió que resti poder a la megalòpolis londinenca. Els nacionalistes de Plaid Cymru han anunciat que boicotejaran el nomenament d’un nou príncep de Gal·les a

Caernarfon.

Pel que fa a Escòcia, indiferència no és la paraula indicada. Com explica Ali, si els tories perden les pròximes eleccions, com indiquen els sondejos, un govern laborista inevitablement dependrà dels escons dels nacionalistes escocesos. Això suposaria un segon referèndum i la possible fundació d’una república escocesa.

A Irlanda, el partit més fort al nord és el republicà Sinn Fein, que de mica en mica va normalitzant la idea d’una Irlanda unificada... ●

L ! !"#$% / $&$ L’estació londinenca de Liverpool Street ahir