La Vanguardia (Català-1ª edició)
Carles III retirarà el plàcet a 18 xampanys?
Morta Elisabet II, el rei pot anul·lar el singular acord amb 800 proveïdors, des d’una formatgeria artesana fins a la mostassa Colman
Si la formatgeria Paxton&Whitfield, artesans des del 1797, manté la seva petita botiga en un carrer tan onerós com el de Jermyn a Londres no és per la seva qualitat. Ni per l’afinat o el fumat celestial d’alguns formatges, britànics en un 70% de l’assortiment. Van ser proveïdors oficials d’Elisabet II durant tot el seu regnat.
Molt a prop, al passatge comercial de Princess, una petita botiga de xocolates, imanta: Prestat, “proveïdors de xocolata” de Sa Majestat. Durant dos anys podran mantenir el que resulta un reclam irresistible. I si el rei en prefereix d’altres? La Sapna, la dependenta, només parla del que sap.
–Aquests eren els favorits d’Elisabet II: les trufes de menta. L’última comanda, al juliol.
Hauria comprat, de passada, el periodista, unes trufes de menta sense aquest aval? No.
I d’aquí a un altre proveïdor exquisit: la llibreria Hatchards, la més antiga del país, del 1797.
–I la família reial espanyola no té proveïdors oficials?
–No. Em temo que s’embolicaria...
La pregunta ens la fa en Harry, un dependent de la llibreria, que posseeix els royal warrant d’Elisabet II, el difunt Felip d’Edimburg i l’actual monarca, els escuts dels quals es mostren a l’entrada. No temen, en conseqüència, perdre aquesta mena de benedicció comercial. Vet aquí una mostra de l’arrelat esperit mercantil britànic: les dues parts guanyen...
Com tot aquí, tradició obliga. Des del segle XV, els monarques han distingit els subministradors amb un segell que els permet la millor publicitat del món, la més efectiva i impagable per a la seva reputació i productes: són del gust de la família reial (limitada a tres membres; monarca, consort i hereu).
Fins a 800 empreses o comerços tenen aquest acord, una mena de certificat de qualitat que permet ser “anunciat”, discretament. Entre aquestes, 18 marques de xampany, un nombre que denota la inèrcia del passat i podria ser revisat, com tants altres casos, en funció dels temps, els gustos socials –hi ha carnisseries a la llista– o personals de Carles III i el políticament correcte.
La llista té un aspecte inqüestionable: premia empreses “tradicionals”, amb dècades i fins i tot segles, i reforça un segell propi, generalment molt British, com els automòbils Aston Martin o la mostassa Colman, encara que pertanyi avui a un gegant de l’alimentació.
La llibreria Hatchards, al 187 de Piccadilly, veïna d’un altre proveïdor il·lustre, la molt turística Fortnum&Mason, reté una atmosfera llibresca excepcional i atractiva.
“Això no és un acord comercial tot i que enforteix molt qualsevol marca. Permet promoure valors, bons hàbits com el de la lectura i atreure turistes, que en altres ciutats no visiten llibreries”, indica en Harry, a títol personal, mentre en mostra les cinc plantes, d’allò més atractives.
Cinc personatges tenen departament propi: Elisabet II, Winston Churchill, Agatha Christie, Wodehouse i Harry Potter. “Durant anys, hem enviat llibres a Carles III, especialment de jardineria”.
–I els hi cobraven?
–Sí.
-Amb descompte, suposo... –Això ja no ho puc dir. Aquesta mateixa pregunta es planteja als altres comerços que subministren a la família reial. La majoria callen i no comenten (Fortnum&Mason, embotida ahir, malgrat –o gràcies– que van cobrir de negre els seus aparadors, un ganxo per als turistes que s’hi fotografiaven al davant). En d’altres riuen, cosa que equival a admetre que, naturalment, hi ha tracte de favor, cas de Turnbull&Asser, que confecciona les camises a mida de Carles III (tenen el seu segell des del 1980). Allà hi va comprar, dijous, a les dues del migdia, una corbata negra, amb presses, el germà de Diana Spencer... ●
Un dependent de Turnbull&Asser somriu a la pregunta de si cobren les camises a mida a Carles III