Una interpretació del discurs del rei

La posada en escena, l’espai escènic, un dels salons del palau de Buckingham, amb una posició de càmera que, malgrat el pla tancat, ens permet apreciar la majestuositat del lloc. Un text impecable que parla d’un moment històric que tots recordarem i que acaba amb una referència/homenatge a Shakespeare. I el més important, una audiència de centenars o milers de milions de persones predisposades a escoltar amb gran interès aquest text.

Què més pot demanar un actor? Caldria ser molt mal actor per interpretar malament una situació com aquesta.

Carles III no és un mal actor, ha fet una interpretació correcta del personatge i de la situació. Molt continguda, probablement, a causa de les exigències protocol·làries. Aquesta contenció l’ha portat a fer un discurs una mica monòton, amb tons repetitius i mancat d’emoció. És cert que haver de llegir el discurs en un pronter tampoc no facilita les coses. Llegir un text al pronter i que sembli que l’estàs improvisant, que l’estàs sentint, és molt complicat. Buenafuente, per exemple, és un gran lector de pronters, però Wyoming no ho és, ell mateix ho reconeix constantment, i tots dos són grans actors. La diferència entre els bons actors i els grans actors rau en el fet que els bons actors interpreten els seus personatges i els grans actors els viuen.

Carles III ha fet una bona interpretació de la solemnitat, el seu hàndicap és que és hereu d’una dona que era la solemnitat, la vivia i l’exercia en tots i cada un dels seus actes. Vivia la solemnitat fins i tot amb sentit de l’humor. Recordem-la compartint una escena amb James Bond en persona. Vivia la solemnitat d’una manera tan propera que aconseguia que milions de no monàrquics sentíssim un gran respecte i afecte per la seva persona i pel que representava. Crec que això

Carles ha d’aprendre la solemnitat propera de la seva mare si vol gaudir d’un regnat feliç

Carles ho ha d’aprendre si vol gaudir d’un regnat feliç.

Jo confio que el nou rei pot arribar a ser un gran actor. Em venen a la memòria algunes situacions en què va fer d’actor còmic molt gracioses: va ballar un fragment de Full Monty i, a més a més, envoltat d’alguns dels millors actors britànics –que és com dir dels millors actors del món– van dur a terme una interpretació de To be or not to be memorable. Busqueu-ho a internet, paga la pena.

El personatge d’Elisabeth II ha estat interpretat per moltes grans actrius; al final del regnat de Carles III veurem quants grans actors hauran interpretat el seu.

Chnathan Brady / P Els reis d’Anglaterra ahir en una audiència amb l’arquebisbe de Canterbury