La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com pensa Carles III
L’avui monarca s’ha allunyat de la neutralitat exercida per Elisabet II
El càrrec l’hi obliga.
Això no li ha evitat alguna polèmica. Per exemple, quan es va saber que tenia accés privilegiat a informes detallats del Govern. El van qualificar des de diverses institucions i mitjans del “lobista més ben informat”.
La principal sotragada, tot i això, va ser el 2015, quan es va saber que havia enviat milers de cartes als ministres del Govern britànic exposant la seva opinió sobre tota mena d’assumptes climàtics (com la situació del lluç negre); socials (el currículum escolar, criticant l’omissió de Shakespeare, o sobre els menjadors escolars per la seva dieta poc verda), i fins i tot comentant els helicòpters fets servir pels soldats britànics a l’Iraq.
El seu portaveu va defensar el seu dret a “comunicar les seves experiències, les seves inquietuds o suggeriments als ministres”.
El príncep Carles, avui rei Carles III, ha expressat en diverses ocasions des de llavors i de forma pública que el seu paper canviaria amb el pas d’hereu a monarca.
Més enllà, també ha estat protagonista durant el debat territorial britànic anys abans de la crisi independentista escocesa.
Nascut el 14 de novembre del 1948, va ser investit príncep de Gal·les amb 20 anys en una cerimònia al castell de Caernarfon, en què va llegir un discurs amb només dos paràgrafs en gal·lès que va aixecar polseguera: va commocionar la política britànica perquè va reconèixer els anhels polítics del Principat.
"# FnisA $nr%"&
La posició britànica al món, amb tot, també n’ha atret l’interès.
La monarquia britànica exerceix el paper simbòlic de cap d’Estat al Regne Unit i 14 països més. A la recerca d’espai propi, Carles es va mostrar a mitjans dels anys 70 disposat a ser governador general d’Austràlia. La negativa va ser clara. Avui, amb el Regne Unit fora de la Unió Europea, la Commonwealth, la mancomunitat de nacions que conserva els lligams compartits per l’antic imperi britànic, és sobretot l’altaveu global de Londres. El 2021, però, Barbados va decidir prescindir d’Elisabet II com a cap d’Estat. I es tem que d’altres nacions –especialment Jamaica– en puguin seguir l’exemple.
Tots ells critiquen el passat esclavista britànic. Carles III ha mostrat la seva “tristesa” pel passat esclavista. També ha admès que poden abandonar la monarquia.
Fa pocs mesos, fora d’això, no va dubtar a qualificar d’“espantosa” la decisió del govern de Boris Johnson d’enviar els sol·licitants d’asil a Ruanda.
F#iIuI/#uIF
A Carles III també se li ha criticat la seva hostilitat general envers el secularisme, la ciència i el món industrialitzat.
Al seu llibre Harmony, del 2010, el llavors príncep de Gal·les hi escrivia que “el món occidentalitzat s’ha emmarcat massa fermament en un enfocament mecanicista de la ciència”.
El 2015, l’avui governador suprem de l’Església anglicana, així mateix, deia: “Sempre m’ha semblat que, alhora que ets defensor de la fe, també pots ser protector de les religions” (i el diàleg interreligiós és, de fet, una de les seves dades).
Però és el seu suport a la medicina alternativa el que ha suscitat més crítiques, sobretot després de pronunciar-se a favor de l’homeopatia o per donar suport el 2019 a The Good Thinking Society, una organització que promou l’“anticiència”, segons es critica.
S’ha guanyat l’apel·latiu de ‘rei verd’ pel seu incansable activisme ecologista
nF0FnFA0esA&F
El rei, nascut al palau de Buckingham i encoratjat entre palaus, ha assenyalat en diverses ocasions de forma pública la seva aposta per una austeritat més gran i per retallar despeses a la institució.
En paral·lel, al seu torn, ha defensat el valor de les antigues jerarquies socials de la Gran Bretanya, tan presents durant el seu dia a dia. I la seva preocupació sobre el futur de les zones rurals davant la ciutat l’ha portat a recaptar fons per ajudar-les. Per això va crear The Prince’s Countryside Fund, que actua des del 2010.
Però són els empresaris els que han rebut els seus dards més precisos: ha fet discursos sobre les seves males pràctiques comercials; ha creat una iniciativa de Mercats Sostenibles al Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2020 que “col·loca la natura, les persones i el planeta al centre de la creació de valor global”, amb un pla d’acció de 10 punts per impulsar accions audaces durant la pròxima dècada, i fins i tot, ha criticat els arquitectes per com és d’horrible –segons la seva opinió– l’estètica dels alts edificis moderns.
“Probablement és inevitable que si desafieu els bastions del pensament convencional us acusin d’ingenuïtat”, concloïa el monarca a Harmony. ●