La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un llarg hivern de malestar
Les conseqüències de la guerra econòmica desfermada per Occident contra Rússia per la invasió d’Ucraïna –inflació desbocada, escassetat i encariment del gas i l’electricitat– posaran Europa seriosament a prova
AEuropa li ha arribat l’hora de la veritat. L’autèntica pugna de la guerra d’Ucraïna es traslladarà –ja ha començat a passar – del camp de batalla del Donbass al territori de la Unió Europa i el Regne Unit. I serà aquí on, aquest hivern, se’n decidirà en gran manera el desenllaç. Les represàlies energètiques desencadenades contra Europa pel president rus, Vladímir Putin, en resposta a les dures sancions econòmiques i financeres d’Occident per la invasió d’Ucraïna, posaran seriosament a prova la cohesió social i l’estabilitat política dels països europeus.
Putin ha apostat descaradament a aquesta carta, convençut que Rússia –on l’opinió pública està emmordassada– pot aguantar molt més que Europa, que veu com la baula feble de la coalició occidental. Dimecres hi va tornar: “El nivell de desenvolupament industrial assolit a Europa, la qualitat de vida de les persones, l’estabilitat socioeconòmica, tot això es llença al forn de les sancions (...), se sacrifica per preservar la dictadura dels Estats Units en els afers mundials”, va dir el president rus per mirar de posar una falca entre europeus i americans.
Rússia, fins ara, ha aconseguit trampejar en gran manera l’efecte negatiu de les sancions –les més importants de les quals només tindran efecte a llarg termini– gràcies al fort increment del preu del gas i del petroli, la seva principal font d’ingressos, i de la desviació de la producció abans destinada a Europa cap a Àsia.
Mentrestant, els països europeus, víctimes d’una inflació desbocada i uns preus de l’energia desestabilitzadors per als ciutadans –amenaçats de possibles restriccions del subministrament–, s’enfrontaran a un malestar creixent amb uns primers símptomes que ja es comencen a percebre.
A Nàpols, fa una setmana, els aturats cremaven en públic els rebuts del gas i l’electricitat tot amenaçant de deixar de pagar-los, en un gest que descriu el malestar que està guanyant tota Itàlia i que molt probablement es traduirà a les urnes el pròxim 25 de setembre en una victòria de la ultradretana Giorgia Meloni –i els seus aliats Silvio Berlusconi i Matteo Salvini, russòfils declarats–, que podria posar en qüestió la política exterior mantinguda fins ara per Roma amb el Govern de Mario Draghi. (L’ascens de la ultradreta, que ja es va donar a les eleccions legislatives de França del mes de juny , podria posar avui una altra osca a Suècia, on els sondejos col·loquen en segon lloc el partit euroescèptic Demòcrates de Suècia.)
Si a Nàpols cremaven rebuts, al Regne Unit una plataforma ciutadana promou
Creixen les protestes per l’encariment de la vida i es comencen a qüestionar les sancions
al crit de “Don’t pay energy bills” (No paguis les factures de l’energia) un moviment d’insubmissió que ja ha captat 184.000 signatures i es proposa d’arribar al milió. Mentrestant, fa setmanes que els sindicats organitzen vagues en reivindicació de millores salarials.
A Bèlgica, les centrals sindicals han amenaçat de convocar una vaga general el 9 de novembre si el Govern no pren mesures urgents contra la inflació i l’encariment de l’energia. I en altres països, com França o Espanya, s’espera també en aquest terreny una tardor calenta.
Però no tot són reivindicacions perquè els governs compensin –via augment de sous i ajuts públics– els efectes de la crisi. En alguns països s’assenyalen directament les sancions contra Rússia com a causa dels problemes.
A Alemanya, un sector de l’SPD, el partit del canceller Olaf Scholz, empeny a favor de la via negociadora per posar fi com més aviat millor a la guerra –cosa que sens dubte consolidaria les conquestes territorials russes–, mentre comencen a alçar-se veus que reclamen afluixar les represàlies contra Moscou: a Saxònia, càrrecs electes de tot l’espectre polític van enviar una carta a la cancelleria en aquest sentit alertant del risc de ruptura de la pau social, mentre a Lepizig els manifestants reclamaven un alto el foc, l’aixecament dels càstigs i la “reconciliació” amb Rússia.
A la República Txeca, 70.000 persones van ocupar fa poc la plaça Sant Wenceslau de Praga brandant eslògans com “La República Txeca primer” i reivindicant el restabliment de les relacions comercials amb Moscou i l’expulsió dels refugiats ucraïnesos (una protesta que el primer ministre, Petr Fiala, va desqualificar atribuint-la a les “forces prorusses”)
Un sondeig fet per l’European Council on Foreign Relations (ECFR) demostra que els europeus partidaris de posar fi com més aviat millor a la guerra (35%) són més que els que advoquen per la derrota de Rússia (22%), mentre la resta es mostra ambivalent o indecisa. Els primers tenen més pes a Itàlia (52% a 16%) o Alemanya (49% a 19%), els segons a Polònia (16% a 41%)
El president francès, Emmanuel Macron, va advertir dies enrere en to dramàtic que havia arribat “la fi de l’abundància, de la despreocupació i de les evidències”, i que la preservació de la llibertat exigiria “sacrificis”. Un discurs de to churchillià que no és clar que la població hagi d’assumir amb tanta facilitat i resignació. De manera que més enllà de les evocacions de la defensa de la democràcia a Europa, el que estan provant de fer els dirigents europeus –a cada país i des de Brussel·les– és prendre mesures per fer que el cop, que amenaça les classes modestes i mitjanes, sigui menys dur.
Europa s’hi juga molt en aquest envit. Però Rússia encara més. Perquè Putin ho ha apostat tot a la seva carta més alta: el subministrament d’energia. Si perd, perdrà Europa. Probablement ja l’ha perduda.