Suècia celebra eleccions amb un lleu avantatge als sondejos per a Andersson

Suècia afronta aquest diumenge unes disputades eleccions legislatives, amb sondejos que donen un lleu avantatge al bloc de quatre partits liderat per la primera ministra socialdemòcrata, Magdalena Andersson, mentre l’oposició conservadora –també de quatre partits– l’estalona. L’ajustat escenari es completa amb la possibilitat que la ultradreta es converteixi en la segona formació més votada del país.

Els suecs trien a les urnes els 349 escons del Riksdag (Parlament). Segons les últimes enquestes, el bloc d’esquerres actualment al Govern obtindria entre un 49,1% i un 50,1% de vots, davant una forquilla d’entre un 49,2% i un 49,9% que aconseguiria el bloc conservador, que inclou l’ultradretà Demòcrates de Suècia (SD).

Magdalena Andersson, de 55 anys, primera dona a arribar a la direcció del govern a Suècia, manté una considerable popularitat. Andersson es va convertir en primera ministra el novembre del 2021, després de dimitir el seu predecessor i correligionari, Stefan Löfven. La mandatària ha conduït un gir històric generat per la invasió russa d’Ucraïna: la sol·licitud d’ingrés del país a l’OTAN, procés encara en curs.

Els socialdemòcrates són al poder des del 2014 i amb l’eslògan electoral “La nostra Suècia pot fer-ho millor”, Andersson demana “quatre anys més”, tornada que l’acompanya en els mítings. Li disputa el càrrec el líder del Partit Moderat, Ulf Kristersson, de 58 anys. Aquest partit, fins ara el més votat de l’espectre conservador, podria ser superat per l’ultradretà SD.

Suècia entoma ara emergències semblants a les d’altres països europeus per l’agressió russa: inflació a l’alça i més cost de l’energia. Però a la campanya s’ha parlat molt de delinqüència i immigració. Andersson promet millorar la qualitat de l’Estat del benestar, potenciar les energies renovables i combatre la criminalitat. Kristersson promet abaixar impostos, millors escoles, més energia nuclear i erradicar la violència de les bandes. ■