La Vanguardia (Català-1ª edició)
Noam Chomsky Lingüista, filòsof, analista polític i activista “No es parla sobre com es pot posar fi a la guerra a Ucraïna”
En un intent per definir Noam Chomsky (Filadèlfia, 1928) podríem dir que és possiblement l’analista polític més lliure, independent i amb més bagatge intel·lectual del món; crític incansable de la política exterior dels Estats Units –i, en la seva condició de jueu, també d’Israel–, activista d’esquerres amb principis ètics i morals conservadors, és també un home generós i modest.
Figura mítica de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) com a fundador de la lingüística moderna, la seva teoria de la gramàtica generativa transformacional va obrir una nova dimensió al coneixement científic i humanístic. Aquesta reputació li va permetre “assumir una posició privilegiada des de la qual va poder desenvolupar una potent veu crítica en l’àmbit acadèmic dels Estats Units”. Així ho esmenta Vijay Prashad, coautor de l’últim del seu centenar de llibres, que està a punt de ser publicat per Capitán Swing. Afegeix l’historiador indi que el seu “hàbit de contextualitzar, de situar els esdeveniments actuals en el marc de la seva dinàmica històrica i en el marc de la sociologia del poder, representa la principal contribució d’en Noam a la comprensió de la nostra època”.
La retirada. Irak, Libia, Afganistán y la fragilidad del poder de
Estados Unidos és un breu però intens repàs a les guerres de Washington que inclou, en realitat, des del Vietnam fins a Ucraïna i la tensió actual amb la Xina, qüestions –aquestes últimes– que centren avui l’atenció de Chomsky, que als 93 anys, i al corrent de les últimes notícies, continua fent sentir la seva veu.
Mikhaïl Gorbatxov, mort recentment, va dir una vegada que “cada president dels EUA ha de tenir una guerra”. Sembla que això es compleix...
Bé, anem a la caiguda de la Unió Soviètica. Mikhaïl Gorbatxov va proposar en aquell moment l’establiment del que ell va anomenar una casa comuna europea, contrària a les aliances militars. Un acord que igualés els Estats Units, Rússia i Europa, treballant junts per un sistema més socialdemòcrata en tot Euràsia. Aquesta va ser la visió de Gorbatxov. No era del tot innovadora, es va basar segurament en els objectius i posicions conegudes que Europa s’hauria de convertir en una tercera força independent. Al llarg de tota la guerra freda, hi va haver un conflicte entre la visió d’una Europa independent com a tercera força i la visió atlantista, cosa que representa l’OTAN, basada en el domini i el control dels EUA. Això es va convertir en un problema quan va caure l’URSS. El president George Bush tenia una certa posició moderada, va estar a favor del que va venir a dir-se l’Associació per a la Pau, amb què l’OTAN continuaria, però els països podrien unir-se a aquesta associació sense ser membres de l’OTAN. Això va ser frustrat per Bill Clinton, ho
Noam Chomsky parlant, per a la Free School University, del moviment alternatiu Occupy Boston, en aquesta ciutat, l’octubre del 2011
Sense negociació “La posició dels EUA és que la guerra ha de continuar fins que Rússia es debiliti de debò”
“L’única actitud justa” “Emmanuel Macron va estar oferint oportunitats per evitar la invasió”
Doble barem “Ucraïna mereix armes, igual que els iraquians contra la seva invasió”
Sense perdre sobirania “Ucraïna hauria de tenir un estatus com el d’Àustria durant la guerra freda”
va abandonar gairebé immediatament i va començar a avançar en l’ampliació de l’OTAN cap a l’est. Això va ser una violació de les promeses inequívoques de Bush a Gorbatxov. Hi ha hagut molts comentaris enganyosos sobre això, però pot llegir els documents al web de l’Arxiu de Seguretat Nacional. Els problemes van començar quan el segon Bush, George W. Bush, el 2008 va convidar Ucraïna a entrar a l’OTAN. El secretari de Defensa, Robert Gates, va considerar que era imprudent; una provocació. Rússia ho havia deixat molt clar. Cap líder rus no acceptaria permetre que Ucraïna i Geòrgia s’unissin a aliances militars hostils. Ara, en aquest moment, els Estats Units i la Gran Bretanya continuen bloquejant el camí cap a una possible negociació que podria conduir al final dels horrors a Ucraïna. La posició dels EUA, oficialment, és que la guerra ha de continuar fins que Rússia es debiliti seriosament. Bé, així va ser com va canviar la situació...
Hi va haver una provocació nord-americana, segons vostè?