“L’amenaça de la Xina és que no segueix ordres dels EUA”

No tenim gaire documentació interna sobre això, per tant, hi ha una bona quantitat d’especulacions. Sembla que la intel·ligència dels Estats Units i Rússia esperaven una victòria russa molt ràpida, però tots van subestimar el coratge, el compromís i la preparació dels ucraïnesos per respondre a la invasió russa. També van sobreestimar les capacitats militars de Rússia. Però el que és molt clar és que el discurs sobre el tema és aclaparadorament, gairebé al 100%, sobre com lluitar en aquesta guerra. Gairebé res sobre com s’hi pot posar fi. Crida molt l’atenció. No hi va haver cap esforç, ni tan sols una menció a una possibilitat, d’evitar la guerra. Ucraïna hauria de tenir un estatus com Àustria durant el període de la guerra freda, en què va funcionar perfectament bé, millor que si hagués estat membre de l’OTAN. Per a Ucraïna això no hauria suposat cap violació de la seva sobirania, però els Estats Units s’hi van negar rotundament, el Departament d’Estat va declarar que les preocupacions de seguretat russes no es prendrien en consideració. Llavors, hi va haver oportunitats que podrien haver tingut èxit? No podem saber-ho.

Els ucraïnesos volen recuperar el seu país i els occidentals els estem ajudant. Això vol dir una guerra llarga. On és l’equilibri entre ajudar Ucraïna amb armes i una negociació que aturi el vessament de sang? Desafortunadament, no n’hi ha. Ucraïna té tot el dret de tenir armes per defensar-se. D’altra banda, també hi hauria d’haver grans esforços per mirar d’arribar a un acord diplomàtic que posi fi als horrors a Ucraïna i totes les conseqüències, que no hem de passar per alt. Milions de persones s’enfronten a la fam. Els esforços per fer front a l’enorme amenaça de l’escalfament global s’han revertit. Hi ha una amenaça creixent de guerra nuclear. És molt fàcil imaginar escenaris que condueixin ràpidament a una escalada. Res no passarà per accident, és una situació molt tensa i perillosa Concentrar-se només a com s’ha de lluitar en aquesta guerra i pràcticament gens a com s’ha d’acabar és una manca d’equilibri, i això ha de superar-se. Pel que sembla, Boris Johnson va intervenir per evitar un possible acord negociat a l’abril. El president Macron ha adoptat una actitud d’estadista, va estar oferint oportunitats per evitar la invasió amb alguna forma d’acord diplomàtic. És l’única figura en continuar les seves converses amb Rússia per veure si hi ha possibles obertures cap a un acord diplomàtic. Rep molts atacs per això, però se li hauria de reconèixer el mèrit. És l’única posició justa.

Vostè ha afirmat que Putin ha tornat a ficar Europa a la butxaca de Washington. Recentment, el cap de l’Estat Major alemany va dir que expandiran la seva presència militar a la regió de l’Indo Pacífic amb vaixells de guerra...

És força interessant. L’OTAN està expandint els seus interessos a la regió de l’Indo-Pacífic. Què és aquesta enorme acumulació de poder militar xinès de què estan parlant? Les despeses militars xineses són probablement una quarta part, potser una cinquena, de les dels Estats Units per càpita. I a diferència dels EUA, la Xina enfronta problemes de seguretat en totes les seves fronteres. La política cap a la Xina ha estat ampliada sota Biden: establir un cèrcol a la Xina amb estats sentinella, fortament armats amb armes de precisió, Corea del Sud, Japó, Austràlia. Però hi ha moltes opcions vàlides que pot prendre amb la Xina. Quin tipus d’amenaça és la Xina?

Cap a Taiwan.

No. Hi ha des de fa 50 anys una política xinesa que estableix que Taiwan és part de la Xina. Aquesta és també la política oficial dels Estats Units, però ha estat portant les coses al límit. La visita de Nancy Pelosi a Taiwan va ser una gran provocació que va portar a una reacció de la

Xina per deixar clar amb operacions navals que podia bloquejar Taiwan, que no tenia per què anar a l’illa. No hi ha indicis que la Xina tingui intenció de conquerir Taiwan, això seria extremament temerari, podria conduir a una guerra que destruiria la Xina, així com tots els altres. Què hi guanyen, amb la situació? Tenen una política per integrar Taiwan dins de la Xina a llarg termini. Occident no s’hi oposa. L’amenaça de la Xina és real, però és diferent. L’amenaça de la Xina és que no segueix ordres, per exemple quan els EUA imposen sancions a l’Iran per castigar els seus líders després que els EUA van desmantellar l’acord nuclear. La Xina fa cas omís de les nostres ordres i segueix el seu propi camí. Aquesta és una amenaça intolerable per al domini dels EUA del món. Pots pensar en els afers internacionals com alguna cosa així com la màfia. Si el padrí no és obeït, això és un problema. La Xina no obeeix.

Al seu llibre, La retirada, parla de la fragilitat del poder dels Estats Units. Creu que aquesta poder tou