El procés ha reduït l’electorat nacionalista al nivell del 1980

El percentatge d’electors nacionalistes el 2021 i que ara aposten per la independència supera en només un punt el de fa quatre dècades

perdut gairebé 12 punts respecte al seu sostre del 2017.

Aquell any, 37 de cada 100 catalans més grans de 18 anys van donar suport a opcions secessionistes. Quatre anys després, aquest percentatge va caure per sota d’un 26%.

Tot i això, el més rellevant de l’evolució històrica del vot nacionalista –ara explícitament independentista– és la comparació amb el seu punt de partida a la Catalunya actual: les eleccions autonòmiques del 1980. Quatre dècades després d’aquests comicis, el vot nacionalista amb prou feines s’ha mogut. El 1980 sumava una mica menys d’un 25% del cens, i el 2021 es va quedar per sota d’un 26%. I aquesta taxa suposa set punts menys si la comparació es fa amb els comicis del 2012, punt d’arrencada del procés.

El problema de l’independentisme és que aquest estancament es converteix fins i tot en un lleu retrocés en els seus feus més compactes. Al compàs de la radicalització secessionista, el vot nacionalista va passar d’un 37% del cens el 1980 en localitats com Igualada, Valls o Tàrrega, a acostar-se a un 50% en els comicis del 2012, i fins i tot a superar aquesta cota en les tenses eleccions del 2017. I en altres capitals de comarca, com Figueres, Vic o Vilafranca, el creixement del sufragi nacionalista a través de la seva metamorfosi independentista va oscil·lar entre deu i 20 punts.

La capital de l’Alt Penedès, per exemple, va passar de reunir una mica més d’un 29% de sufragi nacionalista fa quatre dècades a vorejar un 50% el 2017. I a Tàrrega, les paperetes de signe independentista van arribar a un 56% fa gairebé cinc anys, mentre que a

Vic se situaven en un 61%, una majoria inapel·lable. Tot i això d’aquesta flamarada secessionista avui només sembla que en queden cendres a la també anomenada “Catalunya catalana”. Les pèrdues entre els comicis del 2017 i la cita del 2021 oscil·len entre 12 i 20 punts.

El resultat d’aquesta contracció és que, per exemple, a Figueres el vot nacionalista les últimes autonòmiques va quedar gairebé tres punts per sota del que es va registrar el 1980. I un descens semblant es va veure a Valls, mentre que a Igualada el sufragi d’aquest signe es quedava pràcticament igual que fa quatre dècades.

Vilafranca ofereix un balanç més lluminós per a l’independentisme, ja que el vot nacionalista ha crescut gairebé set punts des del 1980. Però, tot i així, només suposa un 36% del cens.

I encara que el sufragi nacionalista a Manresa o Tàrrega hagi millorat una mica més d’un punt respecte als comicis de fa quatre dècades, el suport en termes de vot sobre cens ha caigut actualment per sota d’un 40%. Fins i tot feus imbatibles del nacionalisme, com Vic o Olot, van registrar a la cita del 2021 percentatges de suport al vot d’aquest signe per sota d’un 45% (i d’un 40% a la capital de la Garrotxa), idèntics als del 1980.

Però si aquestes xifres es registren als territoris que suposen els “contraforts” del secessionisme, l’evolució en les àrees metropolitanes és demolidora per a l’aspiració independentista. El suport a l’independentisme va arribar o fins i tot va superar el llistó d’un 20% en els comicis del 2017 en localitats com Badalona, l’Hospitalet o Sant Boi.

Però va tornar a caure a percentatges fins i tot per sota d’un 15% en els comicis del 2021. I aquestes xifres signifiquen que a la Catalunya amb més pes demogràfic, el nucli dur del nacionalisme amb prou feines s’ha mogut respecte al 1980: un punt més a Badalona, Cornellà o Sant Boi, i menys d’un punt a l’Hospitalet o Santa Coloma. I en el cas de Barcelona capital, menys de dos punts. Unes magnituds que posen molt difícil una majoria secessionista en una teòrica consulta. ●

El vot nacionalista ha retrocedit des del 1980 a la Catalunya interior i s’ha estancat a la metropolitana