La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Diada del desconcert
Cinc anys després de la fallida declaració d’independència, arribem a la Diada amb menys lideratge activista i una clara desorientació independentista. També amb una política espanyola poc conscient que el plet continua obert.
publicans és fer com menys soroll millor. Fins al punt que durant aquest temps gairebé no han enviat una llei al Parlament, tret de la de Pressupostos.
Aquest full de ruta, sense concessions per als seus socis, descol·loca Junts. Els postconvergents van creure que només havien d’aprofitar el viratge d’ERC per recollir vots de la frustració, dels que reneguen del diàleg, mentre proven de recuperar el pedigrí de partit amb experiència de gestió en temps convulsos per a la butxaca dels ciutadans. Però el nou secretari general, Jordi Turull, ha promulgat un ultimàtum per forçar ERC a comprometre’s abans del debat de política general que comença el dia 27 amb un pla clar cap a la independència. Altrament, Junts podria abandonar el Govern. Un desafiament que encara divideix més la formació i que, si no es materialitza, li restarà credibilitat. És curiós, mentre que ERC i el PSC, cadascun a la seva manera, imiten la CiU de Jordi Pujol, Junts no sap què fer amb aquesta herència.
La política espanyola prefereix considerar el plet tancat. Un error cras. Uns estan convençuts que qualsevol intent d’independència unilateral pot ser atallat amb contundència, mentre que Pedro Sánchez reafirma la recepta d’indulgència i retòrica amable per adormir el procés. Té l’ajuda de Salvador Illa. La seva estratègia és dividir l’independentisme i trencar la dinàmica política de blocs entorn de la secessió. Illa ha pactat amb ERC i amb Junts. I els acords s’estendran després de les municipals. Barcelona serà una prova de la porositat entre els blocs favorable i contrari a la independència.
La irrupció de Xavier Trias com a possible candidat de Junts propicia aquesta dinàmica. L’exalcalde podria pactar sense problemes amb el PSC, malgrat les granellades dels que continuen creient-se el dogma de defugir qualsevol contacte amb els socialistes del 155.
Aquesta Diada és un punt d’inflexió que tanca el cercle obert a la del 2012, quan va esclatar un potent moviment social. Les decisions d’uns i altres durant aquests anys de transició marcaran la tendència d’un fenomen que ja forma part consubstancial de la societat catalana i la política espanyola. En efecte, ni un dels centenars de milers d’assistents a les marxes de l’Onze de Setembre dels intensos anys del procés que avui es quedarà a casa ha deixat de ser independentista.
Els dilemes tenallen Junts: sortir o no del Govern, pactar o no amb els socialistes