La Vanguardia (Català-1ª edició)
Què passa amb els jutges?
Fa tres anys i mig que el PP, a l’oposició, bloqueja la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan constitucional, col·legiat, integrat per jutges i altres juristes, que exerceix funcions de govern del Poder Judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions, entre d’altres, la provisió de tots els càrrecs claus de la justícia espanyola: tots els jutges del Tribunal Suprem, els presidents de les audiències provincials, dels Tribunals Superiors de Justícia i de les seves sales, el president de l’Audiència Nacional i de les seves sales, així com els ascensos importants en la carrera judicial. I és que els jutges arriben a la carrera mitjançant oposició, però no pas a la plaça que ocupen, i menys a l’òrgan que els governa.
El CGPJ està format per 21 membres, incloent-hi el president, que també presideix el Tribunal Suprem. El procediment per nomenar-los és a la Constitució. Primer s’elegeixen 20 vocals: 12 entre jutges i magistrats de totes les categories judicials, segons els termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial; quatre proposats pel Congrés, i uns altres quatre pel Senat, elegits per majoria de tres cinquens. Aquest model s’inspira en el Consell Superior de la Magistratura italià, i es basa en la idea de distribuir el poder en diverses mans, si bé la majoria dels membres són escollits pels mateixos jutges. Va ser una bona solució per legitimar democràticament l’òrgan de govern dels jutges en un moment històric (1978) en què era necessari posar fi a una justícia autoritària i amb escassa cultura democràtica, de matriu franquista, encara que això ara no casi bé, en abstracte, amb els estàndards europeus que plantegen l’elecció pels jutges mateixos.
Ara, el bloqueig del PP és la conseqüència del seu inconfessable i habitual objectiu de mantenir l’hegemonia de la dreta judicial al CGPJ, i a través d’ell, a l’únic poder de l’Estat que no passa per les urnes. Ja es va viure la mateixa seqüència quan va perdre les eleccions del 2004, cosa que va permetre que l’anterior Consell, designat quan el PP tenia majoria absoluta, continués durant dos anys fent nomenaments que no li corresponien. L’actual Consell caducat també va continuar exercint les seves funcions fins que una polèmica llei l’hi va impedir.
És paradoxal que, encara que el pretext formal adduït pel PP sigui el desig de canviar el sistema de nomenaments perquè siguin els mateixos jutges qui els nomenin, fos el mateix PP qui va adoptar l’actual sistema quan tenia majoria, cosa que finalment va servir per nomenar l’actual CGPJ caducat. I ara, esclar, l’imperatiu de canvi aflora quan són altres majories parlamentàries les cridades a fer aquests nomenaments.
A més, el més curiós és que el president del CGPJ, Carlos Lesmes, insigne representant d’una cúpula judicial escorada a la dreta, fingeix que dimitirà si no hi ha acord, i atribueix el bloqueig al desacord dels partits, tot i que sense diluir la responsabilitat del principal culpable de la situació, un PP que amb prou feines pot dissimular la persistent voluntat de bloqueig, malgrat que aparenta certa voluntat de diàleg quan demana com a condició per a la renovació que es canviï la llei que ell mateix va fer, o almenys que s’adopti el compromís de modificar-la a la seva manera.
Certament, el model s’ha anat polititzant extremadament, i amb els anys ha anat empitjorant. S’imposa una revisió. Qui té la majoria electoral té la majoria al CGPJ, malgrat la condició de jutges de la majoria dels seus membres. Encara hi ha arguments per continuar defensant aquest model si s’executa sense un excés de partidisme, en el sentit que la justícia, una parcel·la de la nostra societat molt conservadora, s’ha d’assemblar al poble de què n’emana la legitimitat. No obstant això, hi ha les advertències en sentit contrari de la Comissió Europea i del Consell d’Europa. El que segur que no és defensable és el que està passant avui: un òrgan dominat a perpetuïtat pel PP, que el continua bloquejant sense vergonya fins que es produeixi la renovació que vol, i un Govern central que es veu obligat a frenar-lo amb pegats legislatius.
El sistema d’elecció dels jutges es basa en la idea de distribuir el poder en diverses mans