La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya, “objectiu permanent” gihadista
Segons la Fiscalia, l’amenaça “més plausible” és l’atac d’un actor solitari, espontani i poc previsible
Espanya continua sent “un objectiu permanent” de l’amenaça gihadista. I, ara per ara, “l’amenaça més plausible” és l’atac d’“actors solitaris” prou radicalitzats, amb una actuació que pot ser tan espontània com “poc previsible”. Aquest és l’escenari en matèria terrorista que dibuixa la Fiscalia General de l’Estat, on un 30% de les diligències fetes l’any passat van tenir a veure amb el terrorisme: 97 relacionades amb el gihadisme i 41 sobre ETA.
L’anàlisi de les operacions contra terroristes fetes per les forces i cossos de seguretat de l’Estat durant el 2021 serveixen al ministeri públic per confirmar que l’amenaça gihadista “persisteix” a Espanya. “Espanya és un objectiu permanent de l’amenaça gihadista, tant en un sentit ampli, com a membre de la comunitat internacional occidental, com en un sentit concret, per la confluència de les seves particularitats històriques, socials i geogràfiques, agreujat pel significat d’Al-Andalus a l’imaginari gihadista”, desenvolupa la memòria anual de la Fiscalia.
El ministeri públic parteix d’una operació feta a Catalunya per posar en relleu l’alerta. Un individu liderava sota diversos àlies una cèl·lula terrorista a Barcelona, a què es van unir dos acòlits més amb funcions ben diferenciades: mentre un s’encarregava de la formació i d’estar en contacte amb l’Estat Islàmic, l’altre s’ocupava d’identificar els objectius.
Aquesta cèl·lula “estava en disposició d’actuar”, abans de ser desarticulada. S’havien format –de manera teòrica– en els postulats del salafisme gihadista més radical i –de manera pràctica– en l’elaboració d’explosius i el maneig d’una altra mena d’armes. Els presumptes terroristes també havien començat el procés per proveir-se de l’armament necessari per perpetrar l’atemptat a la capital.
Fonts de la lluita antiterrorista confirmen que els esforços se centren, ara com ara, en la prevenció de processos de captació, adoctrinament i radicalització. Per a la consecució, com deixa plasmat el ministeri públic, “el binomi de seguretat” nacional i internacional és fonamental. Fora de les nostres fronteres, el focus és, “sens dubte” –segons les mateixes fonts–, a la regió magribina del Sahel. Un terreny de lluites entre diferents grups terroristes per encapçalar el moviment gihadista. En aquest context s’enquadren un dels últims moviments a la cúpula de la Policia Nacional, amb què es va enviar el màxim expert en Estrangeria al Marroc per continuar avançant en la lluita contra el terrorisme prop del país veí, una vegada tancada la crisi diplomàtica.
Fora del terrorisme islamista,
El ministeri públic posa al centre la regió magribina del Sahel, terreny de lluites terroristes
la Fiscalia General de l’Estat assegura que té constància de la presència de dos espanyols a l’est d’Ucraïna i de quatre compatriotes més integrats com a combatents a les milícies i grups paramilitars a les zones del Kurdistan iraquià, on durant els últims anys s’han identificat al voltant de mig centenar de nacionals. Pel que fa al perfil dels desplaçats, el ministeri públic apunta que es poden emmarcar en diferents adscripcions ideològiques: “Des d’extrema dreta a anarquistes, sense oblidar els que troben com a motivació una manera d’escapar de la seva vida anterior”. ●