I l’MI6 es va posar en guàrdia

La mort d’Elisabet II ha permès recordar la seva única estada a Barcelona, el 21 d’octubre del 1988. Jo havia començat a treballar a La Vanguardia sis mesos abans i la direcció em va acreditar per cobrir la jornada. I la visita va començar amb certa tensió, com ha recordat a El Món a RAC1 Carles Fabró, que estava en l’operatiu de seguretat, atès que només trepitjar el Barri Gòtic es va sentir un fort terrabastall als voltants, fet que va fer que l’MI6 britànic es posés en guàrdia.

Els petards els havien llançat membres de la Crida, entre els quals Jordi Sànchez (JxC) i Carles Riera (CUP), com han reconegut aquests dies. No era la primera vegada que aquesta organització independentista llançava coets com a protesta en una visita del rei. Però en aquest cas la convidada era la reina d’Anglaterra i el 1988 estava sent un dels anys més durs de la lluita contra l’IRA. Així doncs, la seguretat britànica es va posar en guàrdia, per més que els Mossos la intentessin tranquil·litzar. A més, aquesta organització terrorista d’Irlanda del Nord havia ampliat la frontera dels seus atemptats més enllà del territori britànic i havia matat tres soldats anglesos destacats a l’RFA al sud dels Països Baixos. D’això tracta la minisèrie The Spectacular (Filmin). Aquell mateix any, tres membres de l’IRA van ser massacrats a Gibraltar mentre preparaven un espectacular atemptat.

La protesta no va anar a més i la reina va arribar al Palau de la Generalitat amb el seu vestit fúcsia a joc amb el seu barret, però mirant de reüll per si tot estava en ordre després de la recepció petardista. A la sortida del Museu Picasso, que la reina va voler veure per exprés desig, Joan Carles de Borbó va saltar del cotxe i se’n va anar a comprar una bossa de carquinyolis a la pastisseria Brunells com a acte de normalitat.

Els últims anys les visites d’Estat dels mandataris estrangers han deixat d’incloure Catalunya en els seus programes, fet que ens hauria de fer reflexionar sobre com gestionar l’activisme i sobre el missatge que donem amb les nostres picabaralles. És possible que el món ens hagi mirat, com deia la propaganda independentista fa cinc anys, el problema és que potser no els ha agradat el que han vist. ●

La Crida va rebre amb petards la reina d’Anglaterra en la seva única visita a Barcelona