Talavera de la Reina

És un concepte, és una idea que no m’entra al cap. On deu ser Talavera de la Reina d’Anglaterra?”, cantaven Grupo de Expertos Solynieve. Quan penses en ella, en la reina que hauríem d’enterrar a Talavera de la Reina, et venen cançons, fotos, plats i tasses i la certesa que la modernitat en segons quins assumptes és un error.

Sense la pompa, el misteri, les columnates i les seves normes absurdes i obscurantistes, l’Església catòlica seria una oenagé deficitària, probablement delictiva i desapareixeria en una opa d’Open Arms. Provar de normalitzar, posar al dia, democratitzar una institució centenària o mil·lenària és una aposta ruïnosa. Només aconseguirem demostrar que, tractant-se d’un objecte inútil per al trànsit modern, resulta essencial per sentir-nos segurs, petits i espectadors d’una sèrie de ri

Hem de tornar al misteri o ens vendran en un supermercat barat

tus que no entenem però sí que comprenem. Com no saber llegir però sí entendre les imatges o les cantates. Retorn a l’edat mitjana? Sí, quin gust.

La decisió respecte d’un rei és decapitar-lo o no. Però si el deixes amb el cap damunt les espatlles, no pretenguis que sigui normal, pràctic i higiènic. No hi ha res més trist que veure un rei amb crosses o perdent el cap per un llit. Si mates elefants, que sigui en la intimitat com quan aquell parlava en català. I si se’t moren princeses en accidents de trànsit, si ets reina de Talavera de la Reina, res de llàgrimes o sobreactuació, que ja després Elton John li fa una cançó pop i problema solucionat.

Hem de tornar al misteri o serem venuts en una lleixa d’un supermercat barat. Quan alguna cosa no s’entén i aquesta cosa no mira de ferse entendre, és indestructible. Ni els Pistols van aconseguir que no ens caigués simpàtica aquella reina, i això que li van travessar amb imperdibles els ulls i es van fer samarretes amb ella, Talavera de la Reina d’Anglaterra. ●