El pitjor Onze de Setembre

Avui és Onze de Setembre i pot ser un mal dia per a l’independentisme. En vigílies de la Diada, aquest moviment ha experimentat un nou episodi divisori, en la línia dels que ja suposaven un llast per als seus interessos en l’esfera partidista, governamental o parlamentària. L’episodi va començar amb un manifest de l’ANC aconsellant “deixar els partits enrere”. Després la seva presidenta, Dolors Feliu, va declarar que “no ens quedarem de braços plegats” (en una entrevista a La Vanguardia per a la qual, sigui dit de passada, es va fotografiar de braços plegats). I va afegir que si el president Aragonès no anava a la seva manifestació d’avui, seria perquè “no està implicat en el procés per la independència”. A continuació, aquest li va contestar confirmant que no aniria a tal manifestació (però sí a l’acte d’Òmnium). Tampoc no hi aniran els consellers d’ERC. En resum, aquest Onze de Setembre no pinta bé per al sobiranisme. L’ANC organitza un acte i Òmnium, un altre. I els de Junts i ERC, com sempre a punt de brega, poden sentir-se més inclinats a assistir a un o a l’altre. La manifestació abans unitària es preveu avui pròdiga en desqualificacions dels absents. Demà, qui caigui en la temptació de vantar-se de les seves xifres i menysprear les del rival no farà sinó aprofundir la divisió.

L’ANC acusa els partits –en particular, ERC– de traïció al projecte independentista, perquè després del naufragi del 2017 els republicans van assumir la realitat, van fer un reset i van agafar un altre camí cap a la seva meta, més transitable i més llarg, tot i que també incert. En canvi, l’ANC sembla no comprendre el que va passar el 2017 i continua convençuda que, a còpia de mobilitzacions, la “gent” pot “fer” la independència. Sense admetre el que ja ha experimentat: que la seva via topa amb un mur insalvable.

A qualsevol polític del segle XXI que recorri a aquesta idea de “la gent” li hauria de caure la cara de vergonya. Ja sigui Pedro Sánchez, que els darrers dies utilitza amb freqüència aquest concepte i disserta sense manies davant un faristol vermell amb el lema “PSOE. El Govern de la Gent” (noteu l’última majúscula, tirant a cínica). O ja sigui l’ANC, que el conrea i prova de treure’n fruit –sense gran èxit, tret de la venda de samarretes– des dels seus orígens.

Recordem-ho una vegada més: “la gent” és una entelèquia de contorns borrosos, molt apreciada per tota mena de populismes, però irrellevant fins que no la revaliden les urnes –em refereixo a les urnes de convocatòria no unilateral, reconegudes per tots els ciutadans sense excepció– i es transforma en una xifra suficient i fiable. I, encara que aquesta xifra sigui alta, després encara vindrà allò de fer. Es poden fer vacances, es poden fer catedrals o es poden fer bunyols, activitats que requereixen totes una tècnica i unes habilitats determinades. Però que, ben executades, donen resultats de què es pot gaudir, tangibles o comestibles. És a dir, reals. Però fer la independència a la manera de l’ANC és fer-la només de boca, si més no en el darrer decenni de manifestacions concorregudes, uniformades i coreografiades. Entre altres raons, perquè la tècnica de l’ANC ha començat i ha acabat en l’espectacular mobilització de la “gent”, que ara debilita amb purgues. Aquesta entitat es presenta com el motor de l’independentisme, però no controla el canvi de marxes: el seu motor ronca, insomne, tot i que sempre en punt mort, de manera que el cotxe no va gaire lluny.

Potser per això, ha exposat el seu propòsit d’impulsar davant les pròximes autonòmiques llistes cíviques, que de fet podrien convertir-se en una quarta candidatura independentista, que se sumaria a les tres ja existents, i per cert vulneraria el que diuen els estatuts de l’entitat al seu article 2, punt 4: “L’ANC es mantindrà independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions”.

La presidenta de l’ANC, en les seves manifestacions d’hostilitat envers els partits, ha dit que “la gent” els “passarà per sobre”. Serà molt diferent el futur de l’ANC quan es comporti com un partit? Qui ho sap. De moment, el que probablement veurem avui serà un Onze de Setembre dividit: el pitjor dels darrers deu anys. ●

A qualsevol polític del segle XXI que recorri a la idea de “la gent” li hauria de caure la cara de vergonya

Ana Jiménez