Trens colonials

Em vaig salvar del merder perquè fa un temps que em vaig passar a l’autobús. Però el que va succeir divendres a Rodalies em va recordar que ser usuari d’aquest servei de Renfe és tenir molta fe, fins i tot és creure en la màgia. En una crònica publicada en aquestes diari, he llegit una declaració d’una viatgera perjudicada, que ho resumeix tot: “Avui és tot Catalunya, però aquí cada dia hi ha incidències, això és el tercer món”. Influït potser pel clima d’adhesió hiperbòlica a la figura d’Elisabet II, no he pogut evitar una associació conceptual: a les colònies britàniques, els trens sempre funcionaven bé, la qual cosa no és fútil si parlem del que interessa la gent. Tinguem clar que una cosa és ser colonitzat i una altra, molt diferent, és que et fastiguegin cada dia.

No som al tercer món, però Adif i Renfe no arriben, a Catalunya, ni als estàndards dels ferrocarrils colonials de sa graciosa majestat (que van

Ser usuari del servei de Rodalies de Renfe és tenir molta fe, fins i tot és creure en la màgia

ser privatitzats al seu dia, com lamentava Tony Judt). La nostra circumstància ferroviària desprèn un tuf postcolonial notable, en la mesura que la repetida falta d’inversions i el menyspreu dels governs centrals es va acumulant fins que passa el que passa. I el que va succeir divendres ningú ho tenia previst, d’acord amb les paraules –cal suposar sinceres– de la presidenta d’Adif, María Luisa Domínguez: “No ens havia passat mai una cosa així”. Sempre hi ha una primera vegada, estimada senyora i responsable dels danys. Pel que sembla, la mare dels ous és un error en l’actualització d’un programa informàtic. Donar-li la culpa a l’informàtic a aquestes alçades del partit està al mateix nivell que explicar a l’escola que el gos se’ns ha menjat els deures.

Per sort, la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez, ha demanat disculpes als usuaris per una situació que anomena “greu incidència”, i ha anunciat una investigació interna –ja sabeu què vol dir, com la que estan fent al CNI sobre l’ús indegut del programa Pegasus– per aclarir el que ha passat. Em quedo més tranquil.

Sens dubte, cal investigar. Com si les causes de la destrossa recent fossin un misteri insondable, com si no es tractés del resultat inevitable de la precarietat d’un servei que –per exemple– Londres mantenia amb més eficiència que Adif i Renfe al Nairobi dels temps de l’avi d’Elisabet II. ●