La tardor de la democràcia

El món s’aboca a tres mesos d’infart. Com si no n’hi hagués prou amb la guerra a Ucraïna i les derives energètiques i econòmiques, un ventall de cites electorals determinarà el rumb dels actors principals del planeta.

Al Regne Unit acaben de rellevar l’histriònic Johnson per la thatcheriana Truss, una conversa al Brexit que promet retallar impostos com a oferta principal. Aquest cap de setmana la socialdemocràcia es juga la continuïtat de Magdalena Andersson a Suècia. El dia 25, la ultradretana antiimmigració Giorgia Meloni té tots els números per guanyar els comicis a Itàlia, i a Israel l’1 de novembre votaran per cinquena vegada en tres anys a la recerca d’un Parlament estable. A Xile, l’esquerrà Gabriel Boric ha perdut el referèndum constitucional, i al Brasil, Bolsonaro i Lula da Silva s’enfrontaran el 2 d’octubre en un duel incert.

Però els plats forts del trimestre se serviran a la Xina i als Estats Units. D’aquí un mes, el congrés del Partit Comunista xinès entronitzarà Xi Jinping a un tercer mandat inaudit. El príncep roig compartirà olimp amb Mao, el Gran Timoner que va convertir el gegant asiàtic en un camp de concentració comunista i que ara s’encamina a ser la primera potència econòmica mundial. Això sí, sense renunciar a la dictadura i aprofitant els estralls del coronavirus per justificar la frenada econòmica i llimar les escasses llibertats. Als Estats Units, el dimarts 8 de novembre es renovaran la Cambra de Representants i un terç del Senat. Però a part del poder parlamentari hi ha en joc el futur d’una república escindida en dues meitats i que, segons els malastrucs, es dirigeix irremissiblement cap a la guerra civil. El corrent patrocinat pel sàtrapa Donald Trump ha enfangat tant el terreny polític que sembla impossible disputar unes eleccions respectant les regles del joc net.

El comú denominador de la majoria d’aquestes conteses electorals és l’ascens de les idees reaccionàries i populistes i, per tant, de les retallades en els avenços socials i els drets. En definitiva, l’enterrament de la democràcia i les llibertats. ●