La renúncia silenciosa

Han vist que hipotecar les vacances, fer hores extres no remunerades, emportarse feina a casa i donar-ho tot per l’empresa no garanteix ni un salari digne, ni un contracte fix, ni un acomiadament en condicions (que, a més, pot donar-se en qualsevol moment, per més temps i esforç que hagin dedicat a la feina). De manera que es limiten a fer estrictament el que està estipulat en el contracte, i des de tiktok animen altres joves a seguir l’exemple. estan desencantats, són escèptics amb un sistema que no premia el bon empleat i la tasca ben feta, sinó que cerca abaratir costos i rebaixar sous. i que, davant la seva renúncia silenciosa ( quiet quitting, en diuen), els retraurà una manca d’ambició i de compromís.

el “preferiria no fer-ho” bartlebià no és nou. Però probablement s’ha accentuat com a efecte de la precarietat estructural, també entre els privilegiats que es poden permetre segons quines actituds. el discurs de la vocació i el vincle, de dedicar-te a allò que t’agrada perquè et passaràs la vida desvivint-t’hi (el verb desviure és exacte), només funciona amb una base sòlida sobre la qual sostenir-se. Si no, el mareig i l’angoixa de la inestabilitat, i la sensació de ser explotat, provocaran desconfiança. i ningú no aposta per allò en què no creu. Al llit de mort, ningú no pensa “Hauria d’haver treballat més”.

Potser sí per les idees, per les conviccions polítiques, per amor. Però tot això també forma part ara de la precarització. Precari vol dir que no ofereix garanties de durada o que no disposa de prou mitjans. i en la situació actual, en què impera la incertesa, és aplicable a gairebé qualsevol cosa, perquè tot ha estat buidat de contingut, portat al seu aspecte més superficial, amb una obsolescència no programada sempre imminent.

el desengany genera immobilisme; transmet que no hi ha res a fer perquè d’altres s’aprofitaran del teu afany i l’instrumentalitzaran sense donar-te res a canvi. La renúncia silenciosa tendeix a confondre esforç amb sacrifici. O en tot cas, així és com ho interpreten els qui varen exercir la cultura del treball entès en un sentit ampli: pencar de valent per aconseguir les coses. encara que disfressada de tot el contrari, la renúncia silenciosa és una forma de resignació; de rendició, fins i tot, arran d’una manca d’il·lusió. ●

El discurs de la vocació i el vincle només funciona amb una base sòlida