La demanda de beques menjador es dispara i podria pujar més a la tardor

● Alguns consells comarcals, que en gestionen les sol·licituds, han tingut increments d’un 9% ● Al del Vallès Occidental s’hi acumula un augment d’un 43% els últims cinc anys ● La inflació, que supera el 10%, seria una de les explicacions d’aquest fenomen

Les previsions econòmiques per a aquesta tardor, gens encoratjadores, prometen tensar encara més les butxaques de moltes famílies que ja estan passant dificultats. En aquest sentit, les administracions preveuen que es disparin les peticions d’algunes beques, com les de menjador, que durant l’inici de curs ja han augmentat de manera significativa. En alguns punts, com al Vallès Occidental, la demanda ha crescut un 9% respecte a l’any anterior. Però si s’analitzen els últims cinc anys, l’increment és d'un 43,3%, segons xifres del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

A Catalunya són els consells comarcals (o el Consorci d’Educació de Barcelona, en el cas dels alumnes escolaritzats en centres de la capital catalana) les institucions que gestionen aquests ajuts, els fons dels quals provenen de la Generalitat. Tant el del Vallès Occidental com el del Baix Llobregat (dos dels que compten amb més consellers pel percentatge de població que aglutinen) confirmen l’augment, aquest curs, de la demanda d’aquest tipus de beca. També el confirmen des del Consorci. Però no és cap novetat, subratllen. Al Vallès Occidental, per exemple, han passat de 18.603 sol·licituds el 2017 a 26.658 aquest any. Passa una cosa semblant al Baix Llobregat.

És l’alumnat de P3 fins a 4t de l’ESO escolaritzat en centres públics i concertats de famílies amb ingressos per sota dels llindars establerts a la convocatòria (vegeu-ne la informació complementària) qui pot sol·licitar l’ajuda individual de menjador a través del centre educatiu.

S’atorguen dues modalitats d’ajuda, que cobreix el dinar i l’atenció directa a l’alumnat durant el temps de la prestació del servei de menjador i els períodes de temps anteriors i posteriors. Una, l’ordinària i majoritària, cobreix un 70% del cost del menjador escolar, que ascendeix a 6,54 euros per alumne i dia, preu que fixa el Departament d’Educació; l’altra, l’extraordinària i minoritària, en cobreix un 100%. Obte

Membres de l’Administració demanen requisits més flexibles perquè més famílies se’n beneficiïn

nir l’última no és fàcil. “Hi ha d’haver un informe dels serveis socials que garanteixi una situació de vulnerabilitat. El llindar és molt baix”, explica a La Vanguardia Jordi Gil, vicepresident i conseller d’Educació del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Gil explica que la despesa per aquest concepte al seu consell comarcal ja és d’uns 10 milions d’euros, i preveu que “a la tardor la tendència s’incrementarà, hi haurà, per exemple, persones que tenen un 70% de la beca i que per motius econòmics i socials se’ls haurà d’autoritzar el 100%”. Cal tenir en compte que la petica menjador hi puguin optar durant tres dies a la setmana i els dos restants hagin d’anar a dinar a casa”, afegeix. “Què han de fer les famílies, portar els nens al menjador dilluns, dimecres i divendres? I la resta de dies, què?”, es pregunta.

Giménez defensa que el sistema de beques de la Generalitat funciona, de manera implícita, “perquè saben que els ajuntaments també aportaran diners per a beques menjador que acabaran complementant els ajuts que rebran la majoria de famílies d’un 70%”. Però esclar, això té un cost no pas petit per als consistoris.

El president del Consell Comarcal del Vallès Occidental en posa un exemple. Explica que l’Ajuntament de Rubí potser gasta anualment un milió d’euros per a aquesta partida. “Són moltíssims diners”, esgrimeix.

Al Baix Llobregat, la situació és semblant. Molts consistoris ofereixen la mateixa ajuda, explica Jordi Gil, que a més de vicepresident del consell comarcal també és regidor de Sant Vicenç dels Horts. ●