La Vanguardia (Català-1ª edició)
El congrés terraplanista surt rodó
Negacionistes, antivacunes i conspiranoics demanen a Barcelona als terraglobistes que es despertin de la letargia
La III Trobada Terra Plana, que es va fer ahir a Barcelona, des de les 10 fins a les 15 hores, ha sortit rodona. L’organització està satisfeta per l’ocupació de gairebé totes les places d’un cinema amb 475 butaques. L’acte es va celebrar a la sala 10 de Cinesa del centre comercial La Maquinista. Les teories que la Terra és plana van compartir protagonisme amb els negacionistes de la covid.
“Aquella bestiola voladora”. Així es va referir un ponent al coronavirus. D’altres van criticar les vacunes, les mascaretes i la “plandèmia”. O van defensar l’educació a casa, perquè els nens no siguin adoctrinats a l’escola i “així tu els puguis traspassar els teus coneixements”. Hi va haver exegetes de les medicines alternatives, com en Lucas (molts ponents es van presentar amb el nom de pila en un entranyable tret de familiaritat). Va obrir el foc l’Enrique (l’Enrique i prou? No, l’Enrique d’Exponiendo la Verdad).
Per aquest expert no és casual que força noticiaris incloguin en el grafisme de les seves caràtules el globus terraqüi. És, segons ell, per fixar en la nostra memòria inconscient la fal·làcia de l’esfericitat del planeta. Va basar les seves conjectures en un fet: moltes pel·lícules tenen just al minut 33 un diàleg o escena que ells, els altres, ens volen gravar al cervell.
L’Enrique no va especificar si aquestes pel·lícules ( Matrix va ser una de les que va citar) són la versió estesa, el muntatge del director o el del productor, perquè en aquest cas pot variar allò que aparegui al minut 33. Què es pot dir d’aquesta xifra? El símbol de l’ONU es divideix en 33 parts i el Club 33 el va fundar Walt Disney, defensor de la cursa espacial i amic de Wernher Von Braun, exnazi nacionalitzat nord-americà i un dels cervells de la Nasa.
La importància de l’espai després es veurà. Els ponents van mirar de desacreditar el grec Eratòstenes (276 a.C.-194 a.C.), que va mesurar la circumferència de la Terra. “Era un terraglobista”. Les dues Espanyes de Machado són avui les de terraplanistes i terraglobistes. I si uns terraglobistes van rebre les diatribes més furibundes dels terraplanistes van ser els qui gosen basar-se en la idea del vaixell per defensar la rodonesa de la Terra.
Ja ho sabeu. Si un vaixell s’endinsa en alta mar, el buc es deixa de veure mentre encara es distingeixen els pals. Esmentar el vaixell és esmentar la soga a casa del pen
L’acte va tenir un final festiu i es van sortejar dues nits al desert, un lloc ideal per veure la volta celeste
jat. Els treu de polleguera. El congrés va enumerar una infinitat de proves sobre la refracció de la llum o l’angle de visió per negar que el casc desaparegui. La Terra és plana i en condicions climàtiques òptimes, diuen, podríem veure el vaixell complet fins i tot a vuit milles nàutiques de la costa. Són molts quilòmetres, uns 15, i la majoria del públic de la sala devia necessitar ulleres per llegir!
Un espectador incrèdul, que si n’hi havia es podrien comptar amb els dits de la mà, podria replicar (no, no podria: no hi va haver torns de preguntes) per què es van esplaiar tant en algunes qüestions i en d’altres van passar de puntetes. Per què va ser tan dur amb Eratòstenes i el vaixell. I per què no va exhibir la mateixa contundència per desmuntar les fotos de la Terra fetes pels astronautes. “Astronautes? Suposats astronautes”...
Tot va començar com un acte de molta exigència científica i fe intel·lectual, però va acabar de manera festiva, com una tómbola. Javi Poves, president de l’extint Flat Earth FC, el primer equip de futbol terraplanista, que va militar a Tercera Regional a Madrid, va repartir samarretes. Una empresa afí va sortejar dos correctors cervicals. I un hotel del Marroc, dues nits a una haima al desert del Sàhara, un lloc ideal per extasiar-se amb la volta celeste. ●