Una plaga global i cada cop més urbana

Científics de 25 països reunits aquesta setmana a Seva coincideixen a reclamar a les administracions mesures urgents per gestionar la superpoblació dels senglars i evitar que els problemes s’agreugin

Són una plaga global que va molt més enllà de Catalunya. A Roma, a Hannover, a Flandes, als estats meridionals dels Estats Units provoquen danys al camp i a les ciutats, accidents a la carretera i, fins i tot, atacs a persones i a altres animals. La gestió de la superpoblació dels senglars és un repte polític, social i científic, com s’ha comprovat en el 13è Simposi internacional sobre el senglar i altres suids, que va acabar divendres a Seva (Osona) i que ha reunit 225 participants de 25 països, principalment europeus, al llarg de quatre dies.

En una declaració de 12 punts, la presidenta del congrés, Carme Rosell, biòloga experta en prevenció de conflictes amb fauna, va reclamar “mesures urgents de les administracions per desenvolupar i implementar plans d’accions basats en criteris científics i mètodes validats, per controlar la població de senglars”.

A Catalunya, la població s’ha duplicat en 20 anys i, ara per ara, la caça selectiva –amb 67.000 exemplars abatuts a l’any– és l’únic mètode efectiu, en espera d’una vacuna esterilitzadora. Es calcula que hi ha uns 200.000 exemplars, una xifra semblant a la de persones que viuen en una ciutat com Sabadell. Paral·lelament, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, assaja amb vacunes contraceptives. Però els experts del congrés estimen que “tindran resultats efectius d’aquí cinc o sis anys perquè s’ha de localitzar l’exemplar jove, punxar-lo, fer-li un seguiment i repetir la vacuna. O aconseguir-ne una que sigui oral”, apunten.

Al simposi s’han explicat diferents experiències, com la captura per part de la Faada de porcs vietnamites que s’han tornat salvatges, l’ús compartit per humans i senglars de passos de fauna en la línia de l’AVE o la localització amb drons nocturns als camps.

El comitè científic també exigeix “més investigació i suport econòmic” en aquest àmbit i apunta a la necessitat d’invertir en “mètodes de protecció de les collites, implementar mesures per evitar col·lisions amb vehicles i reduir l’accés dels animals a fonts d’alimentació, com es

Un rup de sen lars busquen i troben aliment als carrers de Vallvidrera, on la seva presència s molt req ent combraries o menjar de mascotes”. Balsells demana, amb urgència, “campanyes de prevenció per evitar que s’abandonin porcs domèstics al bosc. Els últims anys, s’han creuat amb els senglars i han passat de tenir de tres a cinc cries de mitjana, a vuit o nou”, lamenta.

Aquestes xifres semblen imparables. “No tenen un depredador natural perquè vam extingir el llop. I hi ha factors que sumen: tenim moltes hectàrees de bosc, un hàbitat que empeny a la natalitat. Aliment fàcil, no només als cultius, sinó en entorns urbans on hi ha menjar accessible al voltant dels contenidors i gent que continua alimentant-los. Lamentablement, han perdut la por de l’home. I en èpoques de sequera, com la d’aquest estiu, encara s’acosten més a la ciutat, a buscar recursos”, subratlla.

Cada vegada, els senglars són més urbanites. D’exemples no en falten: l’atac a una nena a Cadaqués aquest estiu, el seient d’una moto d’un veí de Vallvidrera destrossat a mossegades o famílies senceres d’aquests animals passejant a les terrasses al voltant del monestir de Sant Cugat del Vallès. I es repeteix en altres ciutats europees.

Andrea Monaco és investigador de l’Institut Superior per a la Protecció i la Investigació del Medi Ambient (Ispra). Està preocupat per la mala gestió, crònica, de la recollida d’escombraries a Roma i la falta de civisme dels veïns que els alimenten. “Roma és un dels centres urbans que els últims set o vuit anys ha registrat l’augment més important fins a convertir-se en la ciutat més crítica a Itàlia, amb Gènova i Trieste, al nord”. La presència de senglars a la ciutat, alerta, “suposa un greu perill perquè pot provocar accidents de trànsit i de vegades han tingut comportaments agressius cap als gossos que passegen amb els seus amos. Des de la pandèmia, entren en ramats, procedents dels boscos pròxims”. Proposa que els contenidors siguin inaccessibles, i la recollida, més efectiva. Al maig es va valorar fixar una hora màxima per deixar les escombraries al carrer, a la nit, però encara no s’ha aplicat.

Al sud dels Estats Units, hi ha hagut batudes selectives des d’helicòpters. El científic belga Jim Casaer, de l’Institut d’Investigació per la Natura i el Bosc, exposa que a la zona de Flandes “la presència del senglar és tot un repte per a l’administració. Tenim petits pobles ubicats a prop de grans boscos i moltes cases amb jardí, fins on s’acosten els animals i els destrossen. Culturalment, la caça està molt mal vista perquè hi ha molta consciència animalista i activistes ambientals. Però cal actuar davant la plaga”, acaba. ●

Entre les causes de l’increment hi ha la falta de depredadors naturals i l’accés fàcil al menjar

Mané Espinosa Incursió n c urn